El títol de la secció cultural del suplement del dijous del diari Avui em va semblar d'allò més terapèutica. Tots necessitam criticar, dir-hi la nostra, entès en un sentit estrictament literal. Sobretot necessitam expressar-nos per arrodonir un trencaclosques que, potser, és més complet amb el nostre punt de vista; però molt especialment quan consideram que el nostre judici ajuda a fer justícia, quan recau alguna ombra de sospita sobre un conegut, un amic o un professional que ens consta que ha anat de bona fe. Aquesta crítica va dirigida als amics, perquè amb aquells que no ho són cal optimitzar una altra casta de relació, per ventura més convencional i primmirada. Els amics són, sobretot, a Diari de Balears, perquè opinen i difonen imatges sobre la realitat que, per raons conegudes, no podem confrontar diàriament, ni tenim el temps suficient per debatre amb satisfacció. A l'amic Pep Verger, li recomanaria un poc de reflexió, un temps per afinar la punteria. No acaba d'anar gaire fi entre els seus malestars personals, les seves fílies i les fòbies del seu entorn. No pretenc fer-li lliçons de cap casta, perquè està més informat, té més experiència i coneix millor l'ofici que un servidor. Per altra banda, m'ha agradat molt la crònica de Marí sobre la Diada, però tampoc no l'he acabada d'entendre. No sé si és una qüestió de ritme o d'imaginació per part meva. Compartesc el poc pes que hi destaca sobre el món de la cultura, no obstant això,hi ha les fotografies de Baltasar Porcel, Martí March, Francesc Moll, Josep Melià Ques, Damià Pons i Joan Arrom, entre d'altres que es trobaven a la platea. Però m'hauria agradat aprofundir el concepte de cultura, perquè m'interessa i consider oportuníssima aquesta apreciació. De la mateixa manera que hauria preferit trobar alguna informació més sobre els Maulets i les seves reivindicacions, sempre atentes i puntuals, tan adients per una Diada que podria tenir una tendència a un regionalisme obsolet i acartronat. Tanmateix, tot és d'allò més relatiu i conjuntural, allò que avui veim bo i gloriós demà ens podrà parèixer d'allò més pèrfid o ambigu, sobretot el nostre punt de vista.