algo de nubes
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
26°

Llibertat d'elecció, i altres notes

Llibertat d'eleccció. El millor règim polític és aquell que posa més opcions a disposició dels ciutadans, perquè determinin la seva vida a través de les seves eleccions lliures. Des d'aquest punt de vista, no podem sinó elogiar el sistema de llibertats de l'estat nord-americà de Tennesee, que ha permès al condemnat Daryl Holton triar entre la injecció letal i la cadira elèctrica com a mitjà de transport a l'altre món. Tant un sistema com l'altre són una prova definitiva de la superioritat occidental, davant mètodes inacceptables i propis de societats sense el més mínim sentit de la humanitat, tal com són la decapitació que fan servir els saudites o la lapidació que s'estila per l'Afganistan. Tanta sort que els Estats Units estan disposats a exportar la democràcia arreu del planeta.

Museu de l'Holocaust. La concessió del premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia al Museu de l'Holocaust de Jerusalem és un encert: és un magnífic memorial de la més nítida materialització del Mal en la història contemporània. Quan hi vaig anar, vaig coincidir amb un grup d'uns trenta joves que feien el servei militar i que feien la visita escoltant les explicacions d'un guia. Totes les comparacions són odioses, i n'hi ha que són insuportablement ofensives, però vaig tenir ganes de demanar-los quina conclusió en treien, del Museu, quant a com ha comportar-se el seu país amb els palestins.

Bomba ecològica. Rússia ha trobat la bomba perfecta: destructiva, ecològica i legal. La bomba de buit té un poder de destrucció equiparable a la bomba nuclear però té la delicadesa de no provocar contaminació ni radioactiva ni química. Apreciam l'ecologisme dels militars russos, encara que deu ser necessària molta intel·ligència militar (aquest recurs escàs) per entendre'l: atès que la bomba redueix qualsevol forma de vida a cendres de forma instantània, tampoc no quedarà cap ésser viu per apreciar aquest ecosistema mineral lliure de contaminació. En una altra mostra de perspicàcia, han manifestat que la bomba no contravé cap acord internacional de limitació d'armament, ja que és una nova arma i els tractats no en parlen. Vistes així les coses, Hiroshima i Nagasaki eren irreprotxables.

L'or de Nova York. Fidel Castro, malalt, no es mostra en públic, però no es priva d'opinar de manera incontinent. Ha commemorat el sisè aniversari de l'11-S afirmant que les Torres Bessones amagaven 200 tones d'or: si nosaltres vàrem menjar «or de Moscú» durant anys, ara els cubans tendran «or de Nova York». També explica que l'avió que es va estavellar contra el Pentàgon no va existir, una teoria que deu haver llegit llegir a L'effroyable imposture (La gran impostura, en traducció castellà), un supervendes de Thierry Meyssan, que es va aprofitar del desig incontenible de molts de sentir les explicacions més conspiratòries. El caos, però, mou el món molt més que les conspiracions, i l'imperialisme nord-americà (per usar una expressió que agradaria a Castro) ja és prou execrable sense recórrer a novel·les barates.

On és Karadzic? Sí que ens hem de creure les explicacions basades en tèrbols pactes secrets quan ens apareixen com l'explicació més plausible dels fets. Ho dic pel que ha revelat una col·laboradora de Carla del Ponte, la fiscal del Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia: que existia un pacte secret entre Rússia i Estats Units perquè Radovan Karadzic no fos detingut (pacte que devia ser extensiu al general Ratko Mladic). No hi ha cap altra explicació més versemblant per al fet que els dos pitjors criminals de la guerra de Bòsnia duguin més de deu anys sense aparèixer. Sbrenica, que va ser una vergonya per a Europa el juliol de 1995, ho és encara avui, dotze anys després.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.