Llibertat d'eleccció. El millor règim polític és aquell que posa
més opcions a disposició dels ciutadans, perquè determinin la seva
vida a través de les seves eleccions lliures. Des d'aquest punt de
vista, no podem sinó elogiar el sistema de llibertats de l'estat
nord-americà de Tennesee, que ha permès al condemnat Daryl Holton
triar entre la injecció letal i la cadira elèctrica com a mitjà de
transport a l'altre món. Tant un sistema com l'altre són una prova
definitiva de la superioritat occidental, davant mètodes
inacceptables i propis de societats sense el més mínim sentit de la
humanitat, tal com són la decapitació que fan servir els saudites o
la lapidació que s'estila per l'Afganistan. Tanta sort que els
Estats Units estan disposats a exportar la democràcia arreu del
planeta.
Museu de l'Holocaust. La concessió del premi Príncep d'Astúries
de la Concòrdia al Museu de l'Holocaust de Jerusalem és un encert:
és un magnífic memorial de la més nítida materialització del Mal en
la història contemporània. Quan hi vaig anar, vaig coincidir amb un
grup d'uns trenta joves que feien el servei militar i que feien la
visita escoltant les explicacions d'un guia. Totes les comparacions
són odioses, i n'hi ha que són insuportablement ofensives, però
vaig tenir ganes de demanar-los quina conclusió en treien, del
Museu, quant a com ha comportar-se el seu país amb els
palestins.
Bomba ecològica. Rússia ha trobat la bomba perfecta:
destructiva, ecològica i legal. La bomba de buit té un poder de
destrucció equiparable a la bomba nuclear però té la delicadesa de
no provocar contaminació ni radioactiva ni química. Apreciam
l'ecologisme dels militars russos, encara que deu ser necessària
molta intel·ligència militar (aquest recurs escàs) per entendre'l:
atès que la bomba redueix qualsevol forma de vida a cendres de
forma instantània, tampoc no quedarà cap ésser viu per apreciar
aquest ecosistema mineral lliure de contaminació. En una altra
mostra de perspicàcia, han manifestat que la bomba no contravé cap
acord internacional de limitació d'armament, ja que és una nova
arma i els tractats no en parlen. Vistes així les coses, Hiroshima
i Nagasaki eren irreprotxables.
L'or de Nova York. Fidel Castro, malalt, no es mostra en públic,
però no es priva d'opinar de manera incontinent. Ha commemorat el
sisè aniversari de l'11-S afirmant que les Torres Bessones amagaven
200 tones d'or: si nosaltres vàrem menjar «or de Moscú» durant
anys, ara els cubans tendran «or de Nova York». També explica que
l'avió que es va estavellar contra el Pentàgon no va existir, una
teoria que deu haver llegit llegir a L'effroyable imposture (La
gran impostura, en traducció castellà), un supervendes de Thierry
Meyssan, que es va aprofitar del desig incontenible de molts de
sentir les explicacions més conspiratòries. El caos, però, mou el
món molt més que les conspiracions, i l'imperialisme nord-americà
(per usar una expressió que agradaria a Castro) ja és prou
execrable sense recórrer a novel·les barates.
On és Karadzic? Sí que ens hem de creure les explicacions
basades en tèrbols pactes secrets quan ens apareixen com
l'explicació més plausible dels fets. Ho dic pel que ha revelat una
col·laboradora de Carla del Ponte, la fiscal del Tribunal Penal
Internacional per a l'antiga Iugoslàvia: que existia un pacte
secret entre Rússia i Estats Units perquè Radovan Karadzic no fos
detingut (pacte que devia ser extensiu al general Ratko Mladic). No
hi ha cap altra explicació més versemblant per al fet que els dos
pitjors criminals de la guerra de Bòsnia duguin més de deu anys
sense aparèixer. Sbrenica, que va ser una vergonya per a Europa el
juliol de 1995, ho és encara avui, dotze anys després.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.