Governar és sinònim de prou coses, entre d'elles decidir. A vegades, decidir ha significat no fer res, la immobilitat, la qual cosa, també, és una forma d'actuar, malgrat a algú no li ho sembli. Però, aquest no és el cas de Son Espases. O sí?
El compromís públic de frenar, si és possible, la construcció de l'hospital de Son Espases, per part dels partits d'esquerres, és indubtable. Però, la mantindran, a la promesa? Una filtració a la premsa del passat divendres, sembla que per part d'algun membre del govern, assenyala que es valora l'opció de mantenir l'actual projecte â"amb això, tornam al no fer res. Òbviament, han saltat alarmes.
Miquel Payeras (Diari de Balears d'ahir), apunta que passi allò que passi, amb aquest «gra», que ha heretat el govern, estam davant un cas on es demostra la facilitat de criticar i la dificultat de governar. L'esquerra, que en teoria governa no en funció dels interessos crematístics d'uns pocs, sinó de la majoria, sempre ha de mantenir una pedagogia activa sobre les seves decisions, si és que pretén mantenir el suport popular per poder per canviar les coses. Curiosament, això coincideix amb una dita atribuïda a Carles V: «La raó d'estat no s'ha d'oposar a l'estat de la raó». Així, les disposicions, amb tota la seva gamma de matisos, s'han d'explicar d'una forma raonada a la ciutadania. I per això, prèviament, abans d'opinar, s'han de sospesar, i valorar, totes les implicacions, entre tots els partícips; les quals, no està de més recordar, no només són de caire econòmic.
Això és el que esperam del govern, i dels partits, i dels alts càrrecs designats per la majoria governant. Deixem-los que ho sospesin i ens ho expliquin; després, opinarem. De què serveix que surti tot d'una el Bloc, com el capità... a instar a no canviar d'opinió, i el senador autonòmic a presentar mocions? Decisions unilaterals, que rompen una unitat d'acció.
He llegit prou declaracions, de factòtums, sobre la segona oportunitat â"frase que consider del tot desencertada, ja que oportunitats, de fet, en tenim cada dia, en un sentit i en l'altreâ" i de jerarques, sobre l'aprenentatge i experiència dels quatre anys anteriors. Però, pel que veim, sembla que no. Ja al primer «gra» â"com diuen a Menorcaâ", el març, marceja.
Valentí Valenciano, professor
