No m'ho esperava. Quina decepció! Aina Calvo simbolitzava el canvi, una nova forma d'actuar, transparència absoluta, claredat... Idò, no. La batlessa assumí Urbanisme i vaig pensar que era una bona decisió controlar personalment la matèria més sensible de Ciutat. Calvo, per a mi, era una esperança d'eficàcia i netedat. Tenia clar que no hi hauria transigències amb els especuladors, ni cessions amb els més poderosos, ni capades reverencials, ni pactes a la penombra... Estava equivocat. Calvo, que fou radical en la defensa de Palma en negar a Grande la possibilitat de construir tres torres o un camp nou, ha claudicat. Ha fet títeres i cucaveles perquè el Mallorca pugui utilitzar la grada. La llei és per tots. Pel Mallorca de Grande, també. Ah, i tots som iguals davant la llei. Supòs que molts coneixen la cançó de Llach «Companys, no és això». Diu així: «No era això, companys, no era això/ pel que varen morir tantes flors,/ pel que vàrem plorar tants anhels./ Potser cal ser valents altre cop/ i dir no, amics meus, no és això».