Els EUA recordaren el desastre del 2001 entre la incertesa pel conflicte de l'Iraq i la humiliació d'una nova proclama de Bin Laden lloant un dels suïcides d'aquella tràgica jornada que determinà els inicis del segle XXI. Davant l'embogida amenaça terrorrista, que afectava a tot Occient, el sistema econòmic internacional resistí tot d'una el cop de veure com es desplomaven les Torres Bessones de Nova York, símbol internacional de l'economia de mercat. Les borses aguantaren l'envit i l'Adminsitració Bush va mantenir uns tipus d'interès baixíssims en aquells moments que serviren per dur l'optimisme inversor a les llars. Fou una prova de salut econòmica i una demostració que l'horror mai no podria derrotar les democràcies lliures. També indústries en aquells moments amenaçades, com era el turisme o tota la dinàmica centrada al voltant dels transports, no només resistí, sinó que experimentà una notable recuperació. En paral·lel, mancà intel·ligència a la Casa Blanca. Bush desenterrà la destral de guerra, va promoure la invasió de l'Afganistan i després atacà l'Iraq amb el suport de Blair i d'Aznar. Aleshores ja es parlava d'accions semblants a l'Iran. Però el conflicte iraquià es convertí en un desastre. Mentrestant, Al Qaeda atacà. El 2004 dugué la massacre a Madrid. L'Estat espanyol canvià de color polític. També Blair acabà tirant la tovallola. Ara aquell optimsime econòmic de fa sis anys s'aguanta amb la punta dels dits perquè resulta ja impossible mantenir l'interès baix. Amb tot, els EUA no han pogut trobar Bin Laden, que sis anys després encara té el suficient suport per poder exhibir-se com una estrella mediàtica. L'era de la incertesa continua sobre milers i milers de tombes.