Tenc la impressió que el PP està molt nerviós per com s'està desenvolupant el cas Andratx. La professionalitat de la Justícia, que ha segmentat el sumari en nombroses parts per tal d'afavorir l'agilitat a l'hora de posar en marxa l'aplicació de la llei, té preocupats els conservadors. S'ha de pensar que entre els imputats es troba Jaume Massot, aleshores director general del Territori del Govern del PP, com també un batle tan emblemàtic com Eugenio Hidalgo i d'altres funcionaris pròxims a l'òrbita conservadora. La intensitat de la dinàmica política no ha permès reflexionar gaire sobre la gran importància que tingué el cas Andratx en la derrota del PP. Esclatà a finals de l'any passat i assolí tot d'un abast estatal en paral·lel als escàndols que arribaven de Marbella. Molts mallorquins, independentment del color polític o simpaties electorals, se sentiren avergonyits. Sobretot perquè el que era motiu d'investigació policial i judicial estava davant els seus ulls.
Caos com el de Monport (Port d'Andratx) o fins i tot la casa il·legal que es féu el batle Hidalgo a cent metres de la seu municipal demostaren a les clares la impunitat de moltes de les actuacions urbanístiques que es feien a Andratx, però també a altres bandes de Mallorca. Tot ve fer un gir espectacular després d'aquell escàndol. La política de construcció massiva d'autopistes que duia endavant el Govern Matas de sobte agafà un sentit diferent. Ja no es veia tant d'interès públic en les noves infraestructures, sinó que s'imposà la sospita que darrere hi havia noves urbanitzacions. Matas passà el seu darrer curs polític sota sospita i no per haver-se reunit amb Hidalgo dos dies abans de la seva detenció, sinó perquè el formigó li esclatà dins les mans.
