La ideologia dels mapes

Sovint, els mapes són definits com representacions d'una determinada superfície de la Terra segons una determinada escala. La història de la cartografia seria un recorregut ascendent, progressiu, mitjançant el qual cada vegada s'aconsegueix una mesura més exacta i acurada de la realitat que es vol representar. Tot molt tècnic, molt científic i molt objectiu.

I, tanmateix, els mapes no són això, o, com a mínim no són només això, ni ho han estat mai. El geògraf britànic John Brian Harley és un dels autors que més èmfasi han posat en el fet que els mapes són eines que utilitzen els homes com a mediadors entre el món mental intern i l'univers. Més que un mirall del món, un mapa és un simulacre del món, que no tan sols descriu un territori sinó que prefigura una realitat social o política, selecciona el continguts que s'han d'incloure en funció d'interessos molt concrets i en descarta d'altres que considera irrellevants. D'altra banda, aquests mapes, aquestes representacions simbòliques del món, seran llegits de manera molt diferent segons el moment històric i polític i el bagatge cultural i ideològic de cada lector concret.

Alguns exemples utilitzats més freqüentment en relació a aquesta vessant ideològica i política dels mapes són la colonització d'Àfrica, en la que els mapes elaborats a França o Gran Bretanya sovint precedien el repartiment efectiu del territori o la consolidació dels Estats nació, amb uns mapes on es destaquen moltíssim, sovint amb l'ús de colors llampats, les fronteres estatals i les capitals i, en canvi, desapareixen del tot les referències a possibles diferències de caràcter ètnic, religiós o cultural al si d'aquests estats.

De totes maneres, crec que s'ha posat poc èmfasi en la importància social i cultural dels mapes de caràcter pedagògic que s'utilitzen en l'ensenyament primari i secundari. Aquests mapes, que han d'esser necessàriament molt sintètics i només poden aspirar a representar alguns elements sovint reflecteixen una càrrega ideològica extraordinària. Tot i que resultaria apassionant analitzar els mapes escolars de l'època de la Restauració, del franquisme o de la Segona República, ara que comença un nou curs podem pegar una ullada a alguns dels llibres de text que s'utilitzen avui en dia. Així, per exemple, en el llibre Lengua y literatura. Nebrija, de l'Editorial Santillana (primer d'ESO) editat el 2005, a Madrid, inclou un interessant mapa d'«El español en el mundo», en el qual no es fa cap esment ni a les enormes diferències dialectals ni al fet que milions de persones de l'Estat Espanyol, Paraguai, Bolívia, Guatemala, Perú, Mèxic i Equador, principalment, no tenen el castellà com a llengua materna i, en canvi, parlen idiomes amb diversos graus de reconeixement oficial. Els llibres de llengües estrangeres també inclouen mapes força discutibles. Així, Énergie, també de Santillana i de primer d'ESO, inclou dos magnífics mapes de la França actual, un de geogràfic i un de polític, fet que, sens dubte reforça la falsa equació França=francès i minimitza tant la persistència d'altres llengües al si de l'Estat Francès com el fet que el francès també és la llengua de Valònia (Bèlgica), del Quebec i d'una part de Suïssa.

Pel que fa als manuals d'història, fins i tot a l'antiguitat, nombrosos mapes se centren en la Península Ibèrica i les Illes Balears, menyspreant les relacions de tota mena que existien amb el nord d'Àfrica, Sardenya i Còrsega i el midi francès. Així, en el mapa de les províncies romanes d'Hispània, del manual de Geografia i Història. Ítaca (2004), a més d'oblidar que les Illes Balears arribaren a esdevenir una província romana, obvien el pertorbador fet que l'actual nord del Marroc, aleshores anomenat Mauritània Tingitana, també era considerat una província d'Hispània. En un altre manual de segon d'ESO hi podem trobar dos mapes d'Europa que inclouen tot Turquia, en un moment en què encara es debat la incorporació d'aquest país a la Unió Europea.

Certament, som molt lluny de les burdes manipulacions d'èpoques passades, però així i tot podem trobar nombrosos missatges ideològics en els mapes que estudien els nostres escolars.