Dos aniversaris

En vigílies de l'aniversari dels atemptats contra les Torres Bessones de Nova York ha estat l'espai temporal elegit per Al Qaeda per fer uns terribles cops d'efecte a Algèria. Al Qaeda, esdevinguda franquícia del terrorisme islàmic, ha deixat de ser una simple organització terrorista per donar lloc a un moviment internacional, l'al-qaïdisme, que alguns analistes ja contemplen al marge de les icones que han donat veu i rostre a l'organització. Ara per ara és, sens dubte, el principal perill per a la pau internacional, tant per la crueltat que inspira els seus principis com per la complexitat de la seva evolució i de la seva implantació en bona part del planeta. Aquesta evolució segueix el mateix guió que el mite del cap de l'hydra, i la paradoxa és que ha estat en bona part la mala política d'Occident, sobretot dels EUA, la responsable de la reproducció dels grups que actuen a l'empara de la marca terrorista. L'actual situació, tant de l'organització terrorista com del món musulmà, immers en una onada de fanatisme religiós, no seria explicable sense la guerra contra l'Iraq que, empresa sota la coartada infame que associava Al Qaeda amb Saddam Hussein, ha acabat donant forma i força a un moviment que es nodreix dels greuges, el ressentiment i la frustració de la població islàmica mundial.