Dimarts hi haurà una roda de premsa per informar l'opinió pública de l'estat de la qüestió d'Art Cologne en la seva extensió mallorquina. No és que l'oposició de la legislatura passada fes grans espants contra aquest projecte, per més que la seva gestació presentava alguns punts de claredat dubtosa, però la desimboltura amb què els nous responsables de cultura han assumit un projecte d'aquestes característiques, sense una anàlisi des de la perspectiva de la nova política cultural, crea una certa perplexitat. I més si tenim en compte la gestió informativa del projecte, mancada de rigor, és a dir, de respecte a l'opinió pública. Si bé se'ns remet a una roda de premsa, ja se sap que el Govern incrementarà substancialment els recursos econòmics destinats a l'extensió mallorquina d'Art Cologne, cosa que no deixa de ser, en principi, sorprenent. Deixarem pietosament de banda el tema de les «sinergies» que se'ns anuncien i que es generarien amb l'exposició d'escultures al passeig de Sagrera amb la del Born, de les obres de l'exequipcrònica Manolo Valdés "i amb el Baluard, no es generen sinergies?", i que en tot cas obren perspectives meravelloses, ja que la continuïtat geogràfica podria arribar a ser pràcticament il·limitada, per més que es tracti d'un territori insular. Les sinergies es poden multiplicar omplint la Serra d'escultures, les badies del Nord, les cales de Llevant... Serà per sinergies... En fi, allò que ho acaba d'adobar és que tot plegat s'ha comunicat a un mitjà de comunicació, el Diario de Mallorca, no des de la Conselleria d'Educació i Cultura, sinó des de Presidència del Govern, no sabem si per emfasitzar la importància del projecte o per minimitzar el paper de la Conselleria. En qualsevol cas, el resultat d'entrada és una contribució substanciosa a l'embull en què s'està convertint tot plegat, sense que per ara tenguem unes perspectives clares, uns avançaments prou indicatius dels continguts artístics ni ben bé dels supòsits culturals que nodreixen la feta. Siguem objectius, aquesta mena de situacions de, diríem, descontrol funcional es repeteixen en altres àrees, ja han aportat molts de materials per a la caracterització de l'acció de govern. Ara per ara, tenim un govern bàsicament desorganitzat. Manca de sinergies, deu ser. No és tan greu, ni de molt, com tenir un govern corrupte, però això no és cap conhort. Joan Laporta cridaria: «Que n'aprenguin!». De qui, però?