Jaume Matas li ha deixat una bona papereta, a Rosa Estaràs. La
darrera que li ha fet és dimitir de president del partit mitjançant
una carta enviada des dels Estats Units a Mariano Rajoy. Per a
aquells que encara dubtaven que l'expresident ha desenvolupat la
seva carrera política només pensant en ell, aquesta última els pot
esvair qualsevol dubte. Una carrera, això ben ver que és, molt
profitosa. Per a ell. Quan la inicià era funcionari de la CAIB i
tenia una casa. Quan l'ha acabada és alt directiu d'una
multinacional "ningú no s'acaba d'aclarir sobre quina, però tant se
val" i quant a feina i patrimoni, doncs basta comparar amb els
altres polítics de primer nivell illenc de carrera finalitzada.
Posin noms "Gabriel Cañellas, Fèlix Pons, Jeroni Albertí, Ramon
Aguiló..." i s'adonaran que tots ells tornaren a fer la feina que
feien abans de ser polítics i que no incrementaren el seu patrimoni
de forma exagerada. Ara ho comparin amb Matas i en trauran la
diferència sobre tots els altres.
La fugida de Matas deixà Rosa Estaràs baldada políticament. De
fet, ja l'havia baldada abans. Quan la posà entre l'espasa i la
paret. Quan la va fer candidata al Consell. Diuen, alguns que la
coneixen, que bramà tot un horabaixa, fent-se creus de la jugada
bruta que li feia «l'amic». No li bastà. En veure's derrotat decidí
fugir, deixant tothom del seu partit amb un pam de nas i orfes de
lideratge. I qui va rebre? Estaràs, que de sobte era «investida»
com a màxima dirigent amb el càrrec improvisat de coordinadora del
partit. La guerra d'aquest estiu, primer soterrada i llavors
emergida, la deixà més venuda del que estava. Ni tan sols les dues
vengudes d'Àngel Acebes i una de Mariano Rajoy pogueren aturar les
ànsies de brega. Estaràs se veia incapaç d'assumir la
responsabilitat "que mai no havia estat seva" que li havia
encolomat Matas. Tanmateix, poques sortides tenia. De fet, cap.
Menjar morena, era l'únic que podia fer. I amb l'autodisciplina que
mai no ha tengut Matas acabà per acceptar la papereta. Encara no
havien acabat les seves desgràcies. Com que se posava en dubte la
seva condició de número 1 orgànica, aprofitant la dimissió de
president del partit de Matas no li quedà més remei que acceptar
que la impulsassin cap a d'alt, li agradàs o no. Se convertia
despús-ahir en la presidenta del partit. Interina, però presidenta
al cap i a la fi. Fins al pròxim congrés, que se suposa que se
celebrarà l'estiu de l'any que ve.
Què farà Estaràs en el futur Estaràs? Ella no se cansa de dir
que la responsabilitat assumida és dur el partit cap al congrés, a
més de posar-lo en tensió electoral per a les generals amb la
missió «d'agranar» a les urnes. Una tasca, aquesta última, més
difícil encara que la de guanyar el Consell per majoria absoluta la
qual ella mateixa titllà de «missió impossible» quan Matas la hi
encolomà. Les poques ganes se li noten en aquests detalls. Se posa
fites impossibles per a les generals. Per què? Dins del seu partit
n'hi ha molts que li diuen que ha de ser l'elegida com a presidenta
l'any que ve per ser candidata el 2011, però ella no està gaire per
la labor. Si més no així ho conten alguns companys seus. I, en
efecte ,ho pareix, que no en té ganes. Sobreactua amb la vista
posada en un horitzó a curt termini "generals i congrés" però sense
el més mínim sentit estratègic. De beneita, no en té un pèl i, per
tant, resulten estrambòtiques aquestes declaracions de consum
intern, tant les electorals com els dois contra UM, les quals, si
el PP perd a tot Espanya i aquí es queda amb 4 diputats, com és
lògic que passi, se li poden tornar en contra. I no pareix
importar-li. Com si el futur del seu partit no fos cosa seva.
El PP té un problema molt greu. No és haver perdut el poder,
només. Ni tan sols el poder i Matas. Sinó que l'expresident ho ha
fet tan malament que per poc que vénguin mal dades pot haver cremat
les naus, i amb Estaràs a dins.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.