Malgrat l'avenç inqüestio-nable de la secula-rització, la Seu de Mallorca és el principal centre de turisme cultural de les Illes i el Santuari de Lluc, probablement, l'indret més estimat pels mallorquins, i segurament també el més visitat per aquests. Lluc és alguna cosa més que un santuari de caràcter local i es manté viu com a referent d'unitat, com a símbol d'una terra, com a memòria d'allà on venim i del que som, tot i que sigui d'una forma difusa i amb molts matisos. L'Associació d'Antics Blavets és, per ventura, una de les associacions amb més recorregut de les Illes Balears, precisament perquè, des del començament del nou-cents, ha vertebrat un teixit que cobreix absolutament el mapa de Mallorca. Ésser blavet imprimeix caràcter, fins i tot des del punt de vista sacramental, perquè els blavets han estat històricament aquells que han tingut la missió de fer real allò que tendeix a diluir-se i esfumar-se en l'univers simbòlic dels illencs. Des d'aquesta perspectiva simbòlica, la Pujada a peu de la Part Forana de Mallorca esdevé, cada any, amb motiu de la Diada de Lluc, el recorregut real, a peu, del retorn als orígens, com a recordatori de l'espai que ocupam en la vida quotidiana fins a arribar a l'espai simbòlic que omple de sentit una part essencial del nostre ser mallorquins. Lluc és, fins i tot, alguna cosa més que un espai cristià, té components sagrats, compta amb referències rituals sincrètiques, comunes i transversals per a tots, més enllà de la ideologia, de les creences i de la cosmovisió individual. El mapa mental dels illencs coincideix de forma absoluta amb el mapa geogràfic, i aquest espai físic en forma d'illa necessita també un mapa imaginari, recorreguts de sentit, vials per on transitar i per ordenar el caos que tendeix a instal·lar-se i rutinitzar-se en la vida quotidiana dels pobles. També en aquest sentit, cada any necessitam recuperar el sentit i el nord com a poble, com a comunitat, com a ciutadans que som o hem elegit viure en aquesta terra. Lluc ofereix amb la Diada aquesta oportunitat, per ventura, única i intransferible.