No és dolent que hagi davallat la venda d'immobles balears als estrangers. Tenim un territori limitat que pot suportar només una relativa pressió urbanística. El boom de la darrera dècada ha estat impressionant, no només pel consum desfermat de terrenys, sinó també per l'allau migratori extracomunitari per posar totxos. Tot i que el segment de clientela de compradors d'immobles s'ha de mantenir, s'ha de cercar l'inversor estranger amb un cert nivell cultural que aposti per les rehabilitacions o per compres que no impliquin creació de més urbanitzacions. Si per mantenir el volum inversor dels anys noranta, s'han d'aixecar camps de golf capolar costa, el resultat final pot ser catastròfic. Amb seny i habilitat, el negoci immobiliari de qualitat té un gran futur, però amb ofertes que cerquin compradors que apostin perquè la seva propietat sigui part integrant de la qualitat de vida compartida. És cert que a altres bandes s'ha disparat l'edificació de blocs d'apartaments destinats als cetreeuropeus. Però això és inconsciència. La sedimentació d'aquest mercat ha de ser qualitativa, no quantitativa. No som la terra del zu verkaufen. De gent que acabarà per vendre i partir. Som, terra que ha d'oferir solidesa i, sobretot, categoria.