Encara que només fos per una vegada, i amb la promesa ferma que no ho utilitzaríem com a precedent, la Justícia hauria de ser còmplice de l'Estat i no el superb poder que es desentén de les necessitats dels ciutadans. Ara mateix, d'entre les múltiples variables que ofereix el cas Son Espases, l'actuació de la Justícia és l'espasa de Damocles que enterboleix qualsevol decisió política "prou difícil per ella mateixa". Així, en els jutjats s'han de dirimir qüestions tan bàsiques com la legalitat de la compra i requalificació del solar, l'ajust a dret de la concessió de la construcció i explotació i d'altres temes que afecten aspectes arqueològics i hidrogràfics. No deman que siguin els jutges que apartin l'amarg calze que, per decisió pròpia, han de beure els governants comandats pel president Antich: ells tot sols s'hi ficaren, per convenciment o per rendibilitat electoral, i cadascú és esclau de les seves paraules. Només que facin la seva feina d'acord amb la seva responsabilitat com a pilar de l'Estat. És a dir: que la facin aviat perquè en un tema de cabdal importància com aquest no és just que la Justícia actuï amb la supèrbia de desentendre's del seu paper que va més enllà que el de guardians de la legalitat. Existeix un greu problema ciutadà i no pot ser que qualsevol resolució política quedi condicionada sine die per l'egocentrisme judicial. Són part del sistema que només funciona si ho fan els seus elements coordinats, almanco, en els temps. La independència és solidària o no és més que confortable aïllament. Una justícia aïllada és radicalment injusta.
Tot això no lleva un bri de responsabilitat al govern Antich en la seva decisió. La realitat és caparruda i seria impropi d'espavilats neocons haver deixat alguna retxillera per on es pogués tornar endarrere el sucós negoci que envolta Son Espases. Com digué el general Franco, que ells han mantingut en carrers i estàtues, el govern Matas deixà el negoci «atado y bien atado» i de traumàtica reversió. Les organitzacions i particulars que ens hem manifestat en contra de l'incomprensible canvi d'opinió d'aquells que havien previst la reforma integral de Son Dureta podrem mantenir intactes les nostres raons, fins i tot, les més egoistes i personals. Podrem dir ben alt que tot el que envolta Son Espases, des de la tria de la ubicació fins a la concessió, tot passant per la compra i l'adjudicació del projecte, és tèrbol. Fins i tot, creim saber que, en alguna part, els jutjats ho deixaran prou clar. Però la raó no basta si el preu és excessiu. Dirimir què és excessiu i què és assumible és responsabilitat política. Cadascú hauria d'assumir la seva responsabilitat, inclosos els que feren magarrufes per ajornar la decisió fins que l'estat de Son Dureta amenaçàs els principis del dret de l'assistència sanitària. En aquest cadascú, hi entra, evidentment, la Justícia. I la seva responsabilitat és resoldre aviat els plets que la invoquen. Només així la difícil decisió governamental serà definitiva.
