Justícia: independència o aïllament

Encara que només fos per una vegada, i amb la promesa ferma que no ho utilitzaríem com a precedent, la Justícia hauria de ser còmplice de l'Estat i no el superb poder que es desentén de les necessitats dels ciutadans. Ara mateix, d'entre les múltiples variables que ofereix el cas Son Espases, l'actuació de la Justícia és l'espasa de Damocles que enterboleix qualsevol decisió política "prou difícil per ella mateixa". Així, en els jutjats s'han de dirimir qüestions tan bàsiques com la legalitat de la compra i requalificació del solar, l'ajust a dret de la concessió de la construcció i explotació i d'altres temes que afecten aspectes arqueològics i hidrogràfics. No deman que siguin els jutges que apartin l'amarg calze que, per decisió pròpia, han de beure els governants comandats pel president Antich: ells tot sols s'hi ficaren, per convenciment o per rendibilitat electoral, i cadascú és esclau de les seves paraules. Només que facin la seva feina d'acord amb la seva responsabilitat com a pilar de l'Estat. És a dir: que la facin aviat perquè en un tema de cabdal importància com aquest no és just que la Justícia actuï amb la supèrbia de desentendre's del seu paper que va més enllà que el de guardians de la legalitat. Existeix un greu problema ciutadà i no pot ser que qualsevol resolució política quedi condicionada sine die per l'egocentrisme judicial. Són part del sistema que només funciona si ho fan els seus elements coordinats, almanco, en els temps. La independència és solidària o no és més que confortable aïllament. Una justícia aïllada és radicalment injusta.