cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
33°

Incapacitat de reacció

El pitjor que pot passar a un partit polític és la pèrdua sobtada i no explicada del tot del seu líder. Aquesta és la penitència que ara travessa el PP balear, una formació que amb 29 diputats a la Cambra hauria, en teoria, de fer una oposició duríssima i de desgast dels executius de coalició que governen les principals institucions de l'Arxipèlag. Mentre el Consolat desgrana dubtes sobre qüestions tan importants i emblemàtiques com què fer amb l'hospital de Son Espases, el PP sembla encara de vacances. No és estrany. Mai en la història no s'havia vist un president com Matas, que durant el seu mandat impulsà nombrosíssimes obres públiques i féu una aposta fortíssima pel monolitisme del seu partit, però que de sobte, pocs dies després dels comicis del passat maig i quan encara no s'havia fet públic amb qui pactaria UM, convocà la direcció del seu partit i acte seguit, en roda de premsa, anuncià que dimitia de tots els càrrecs i que partia cap als Estats Units. Es tracta d'un fet sense precedents que obliga els conservadors balears a invertir mesos i mesos (i més mesos) a trobar-hi una solució. Darrerament, el PP s'ha especialitzat en conjuntures dramàtiques. La manera com perdé el poder central («ha sido ETA») ja és d'antologia. Però la partida de Matas és digna de jeroglífic egipci («he decidit acceptar una oferta de l'empresa privada, no sé si a Washington o a Miami»), quan un partit de 15.000 membres encara mantenia l'esperança que assolís un acord amb el centre nacionalista, A partir d'aquestes premisses, el Govern Antich té ara les mans lliures per escollir direcció i velocitat "Si Antich manté la cohesió interna, té per endavant més d'un any de marge en el qual del PP només pot esperar bandades, per molt estridents que siguin, però no una oposició seriosa i coherent

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.