Aquesta pardaleria estiuenca s'ha acabat. Vull dir que a mi se
m'ha acabat; que per altres és consubstancial i, fins i tot, són
ubicats en càrrecs representatius gràcies a la pardaleria
inofensiva que demostren. Deixaré l'etologia pels estudiosos del
comportament animal i reprendré amb ganes, quin remei, la feina de
vessar sobre el teclat de l'ordinador allò que vull compartir. En
retrobar-me i retrobar-vos el primer que pens és fer una ràpida
ullada enrere a l'estiu. Això volia, però ja veis on m'han situat.
Aquí, en aquesta plana, no em queda més alternativa que girar-la
cap amunt i, virtualment, guaitar per davall els faldons d'aquesta
«camilla» remoguda que és el PP de les Balears, abandonat pel
senyor Matas, aquell que sempre aconseguí fer creure que els seus
interessos eren el més interessant pel partit. De fet, encara n'hi
ha dels seus que diuen, en nom del benefici del partit, agrair la
tocata i fuga de qui se'n va a fer les amèriques després de fer les
Balears amb gran fortuna.
=== Diu la senyora Estaràs que «ara no toca» pensar de
posar cap a l'organització. Que el partit és una màquina
comunitària que pot funcionar sense capità i que només tenen temps
i forces per plantejar-se el repte d'arrasar en les eleccions
generals del març que ve. No seré jo qui dubti cap de les dues
coses. Els transatlàntics no canvien el rumb de sobte i només
frenen en sec quan topen amb una massa més grossa i inamovible.
Potser la realitat és aquesta massa que se'n coneix l'existència
però, com en la topada del Don Pedro, només la imperícia del capità
pot coronar-la a força de despistar-se. Així que, malgrat el fort
temporal, el vaixell pot navegar sense excessius ensurts.
D'aconseguir arrasar en les generals, també ho crec possible, però
dependrà més del comandament general del madrileny carrer de Gènova
que del patró local. Avui, les espases són encara enlaire: les de
socialistes amb els populars i les de populars amb ells mateixos.
Ara per ara, la navegació del govern Antich no provoca les alegries
necessàries per garantir la mobilització de l'esquerra el març ni
el rebuig radical dels poders fàctics per a mantenir la permanent
mobilització de la dreta. Amb aquestes coordinades, serà el rebuig
que pugui provocar l'oposició feta pel senyor Rajoy el que
determini el resultat tant a escala local com estatal.
=== Pel demés, per la promesa ullada enrere a aquest
agost d'estranya meteorologia queda poc espai, i encara en sobra.
El català continua essent l'excusa per a la demagògia, com cada
any. La Guàrdia Civil engreixa desmesurats egos per la Costa dels
Pins, com cada any. Els reis i la seva cort omplen planes sense
substància, com cada any. S'inauguren exposicions plenes de gent
més guapa que culta, com cada any. I, a les recepcions del Consolat
de Mar, la cadira del president Antich continua a l'alçada dels
complexos del senyor Matas. Novetats, poques, malgrat convé no
oblidar que ha estat aquest l'agost quan hem descobert,
desapassionadament, que pagarem alt preu per gaudir dels beneficis
de tenir mà d'obra barata. Barallar-se pel carrer és l'única
expectativa que oferim a aquells que veuen com sucam els pares.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.