Aquesta pardaleria estiuenca s'ha acabat. Vull dir que a mi se m'ha acabat; que per altres és consubstancial i, fins i tot, són ubicats en càrrecs representatius gràcies a la pardaleria inofensiva que demostren. Deixaré l'etologia pels estudiosos del comportament animal i reprendré amb ganes, quin remei, la feina de vessar sobre el teclat de l'ordinador allò que vull compartir. En retrobar-me i retrobar-vos el primer que pens és fer una ràpida ullada enrere a l'estiu. Això volia, però ja veis on m'han situat. Aquí, en aquesta plana, no em queda més alternativa que girar-la cap amunt i, virtualment, guaitar per davall els faldons d'aquesta «camilla» remoguda que és el PP de les Balears, abandonat pel senyor Matas, aquell que sempre aconseguí fer creure que els seus interessos eren el més interessant pel partit. De fet, encara n'hi ha dels seus que diuen, en nom del benefici del partit, agrair la tocata i fuga de qui se'n va a fer les amèriques després de fer les Balears amb gran fortuna.
=== Diu la senyora Estaràs que «ara no toca» pensar de posar cap a l'organització. Que el partit és una màquina comunitària que pot funcionar sense capità i que només tenen temps i forces per plantejar-se el repte d'arrasar en les eleccions generals del març que ve. No seré jo qui dubti cap de les dues coses. Els transatlàntics no canvien el rumb de sobte i només frenen en sec quan topen amb una massa més grossa i inamovible. Potser la realitat és aquesta massa que se'n coneix l'existència però, com en la topada del Don Pedro, només la imperícia del capità pot coronar-la a força de despistar-se. Així que, malgrat el fort temporal, el vaixell pot navegar sense excessius ensurts. D'aconseguir arrasar en les generals, també ho crec possible, però dependrà més del comandament general del madrileny carrer de Gènova que del patró local. Avui, les espases són encara enlaire: les de socialistes amb els populars i les de populars amb ells mateixos. Ara per ara, la navegació del govern Antich no provoca les alegries necessàries per garantir la mobilització de l'esquerra el març ni el rebuig radical dels poders fàctics per a mantenir la permanent mobilització de la dreta. Amb aquestes coordinades, serà el rebuig que pugui provocar l'oposició feta pel senyor Rajoy el que determini el resultat tant a escala local com estatal.
=== Pel demés, per la promesa ullada enrere a aquest agost d'estranya meteorologia queda poc espai, i encara en sobra. El català continua essent l'excusa per a la demagògia, com cada any. La Guàrdia Civil engreixa desmesurats egos per la Costa dels Pins, com cada any. Els reis i la seva cort omplen planes sense substància, com cada any. S'inauguren exposicions plenes de gent més guapa que culta, com cada any. I, a les recepcions del Consolat de Mar, la cadira del president Antich continua a l'alçada dels complexos del senyor Matas. Novetats, poques, malgrat convé no oblidar que ha estat aquest l'agost quan hem descobert, desapassionadament, que pagarem alt preu per gaudir dels beneficis de tenir mà d'obra barata. Barallar-se pel carrer és l'única expectativa que oferim a aquells que veuen com sucam els pares.
