Forces d'(in)seguretat?

Segons el diari d'ahir, però, hi ha novetats.
El capità denunciat amenaça que es querellarà contra Saïda per calúmnies. Ens podem trobar una altra vegada amb la paraula d'un contra la d'un altre o uns altres; i, si és certa l'afirmació atribuïda al capità («Aquí, en esta casa, no hay otra cosa que odiemos tanto como ese maldito idioma y posturas como la tuya»), a part de manifestar una pèrdua de control i un sentiment d'odi incompatibles amb la seva responsabilitat, hem de sospitar de l'objectivitat dels testimonis. Esperem que, al final, la víctima d'aquests fets no sigui víctima dos cops.

Al marge que es pugui demostrar que s'hagin dit unes paraules o unes altres, sembla evident que es va exercir coerció contra una persona pel fet de parlar en català. Un comportament que és intolerable en qualsevol cas, però molt més si és protagonitzat per funcionaris de l'Estat; uns funcionaris que l'atacaren per exercir uns drets que ells li han de protegir. No costa imaginar què passaria si un policia maltractàs un ciutadà per parlar en castellà i l'obligàs a parlar en català.

És cert que, de situacions tan greus com la denunciada, no n'hi ha cada dia, però són massa freqüents: intolerables encara que només es produïssin una vegada.

En aquest sentit, no es pot permetre que, com va passar fa poc, una persona telefoni per informar-se sobre la renovació del DNI i li diguin "i de mala manera" que parli en castellà. O que, quan qualcú va a comissaria a fer una denúncia d'un robatori, no li permetin usar el català "o que li posin infinitat de problemes" (mentre, al costat, estrangers europeus, no ens equivoquem" són atesos en la seva llengua).

No pot ser que, si un guàrdia civil t'atura per la carretera, les pitjors seqüeles puguin derivar, no de si vas begut o condueixes temeràriament, sinó de si li parles en català.

Si no es donen més casos com aquests és perquè una part dels ciutadans ja tenim interioritzada la por i amagam, sovint, la nostra llengua quan hem de parlar amb policies o guàrdies civils: a la pràctica, vivim en total indefensió lingüística. En aquest context encara és més d'agrair l'actitud de Saïda de mantenir la dignitat i el valor de denunciar els fets ocorreguts.

Cal demanar si la Guàrdia Civil pot acollir uns individus que demostren una conducta tan exacerbada, a causa de l'origen de la víctima i perquè s'expressà en la llengua pròpia de les Balears; si una societat democràtica ha de permetre que, persones així, siguin funcionaris encarregats de l'ordre públic.

Per afegir al banyat, el responsable d'un poliesportiu de Palma ha manifestat conèixer «molt bé» Saïda perquè havia tengut «un problema idèntic» amb les persones de control del poliesportiu. Bona propaganda fa del centre que dirigeix, si resulta que també hi tenen problemes per expressar-s'hi en català (i ser immigrant?). Deu resultar que haver estat víctima dos cops, va en contra de la víctima.

No hauria de ser necessari que la persona atacada (ni l'OCB) hagués de denunciar aquests comportaments, sinó que ho haurien de fer els companys de professió dels agressors "no puc creure que tots aprovin aquestes actituds", si no, corren el risc de ser posats dins el mateix sac. I els superiors, si no volen propiciar que les «forces de l'ordre» siguin vistes com a forces d'ocupació que reprimeixen els «indígenes» i segons quins immigrants, han de demostrar als ciutadans, en la resolució d'aquests casos, que els garanteixen total seguretat en l'exercici del dret d'usar la llengua catalana.

Si no s'evita que es repeteixin situacions tan lamentables i denigrants, és difícil creure que van de veres quan a Madrid aproven un Reial Decret (905/2007) de creació del Consejo de las Lenguas Oficiales de la Administración del Estado y la Oficina para las Lenguas Oficiales. Cal assegurar, a l'acte, coses tan bàsiques com que els funcionaris respectin els drets dels ciutadans. De fet, no es demana més que els facin comportar a tots com a persones. Vaja, que els civilitzin.