Amb excessiva freqüència ocorren fets que, un quart de segle
després que el català hagi estat declarat llengua oficial, semblen
increïbles. El recent cas dels dos guàrdies civils que vexaren
Saïda Saddouki n'és un exemple emblemàtic. Els lectors del Balears
ja en sabem l'argument. Una al·lota marroquina ha denunciat que,
per adreçar-se en català a un guàrdia civil i defensar el dret
d'usar-lo, va ser insultada i va perdre la feina que havia començat
a fer al quarter.
Segons el diari d'ahir, però, hi ha novetats.
El capità denunciat amenaça que es querellarà contra Saïda per
calúmnies. Ens podem trobar una altra vegada amb la paraula d'un
contra la d'un altre o uns altres; i, si és certa l'afirmació
atribuïda al capità («Aquí, en esta casa, no hay otra cosa que
odiemos tanto como ese maldito idioma y posturas como la tuya»), a
part de manifestar una pèrdua de control i un sentiment d'odi
incompatibles amb la seva responsabilitat, hem de sospitar de
l'objectivitat dels testimonis. Esperem que, al final, la víctima
d'aquests fets no sigui víctima dos cops.
Al marge que es pugui demostrar que s'hagin dit unes paraules o
unes altres, sembla evident que es va exercir coerció contra una
persona pel fet de parlar en català. Un comportament que és
intolerable en qualsevol cas, però molt més si és protagonitzat per
funcionaris de l'Estat; uns funcionaris que l'atacaren per exercir
uns drets que ells li han de protegir. No costa imaginar què
passaria si un policia maltractàs un ciutadà per parlar en castellà
i l'obligàs a parlar en català.
És cert que, de situacions tan greus com la denunciada, no n'hi
ha cada dia, però són massa freqüents: intolerables encara que
només es produïssin una vegada.
En aquest sentit, no es pot permetre que, com va passar fa poc,
una persona telefoni per informar-se sobre la renovació del DNI i
li diguin "i de mala manera" que parli en castellà. O que, quan
qualcú va a comissaria a fer una denúncia d'un robatori, no li
permetin usar el català "o que li posin infinitat de problemes"
(mentre, al costat, estrangers europeus, no ens equivoquem" són
atesos en la seva llengua).
No pot ser que, si un guàrdia civil t'atura per la carretera,
les pitjors seqüeles puguin derivar, no de si vas begut o
condueixes temeràriament, sinó de si li parles en català.
Si no es donen més casos com aquests és perquè una part dels
ciutadans ja tenim interioritzada la por i amagam, sovint, la
nostra llengua quan hem de parlar amb policies o guàrdies civils: a
la pràctica, vivim en total indefensió lingüística. En aquest
context encara és més d'agrair l'actitud de Saïda de mantenir la
dignitat i el valor de denunciar els fets ocorreguts.
Cal demanar si la Guàrdia Civil pot acollir uns individus que
demostren una conducta tan exacerbada, a causa de l'origen de la
víctima i perquè s'expressà en la llengua pròpia de les Balears; si
una societat democràtica ha de permetre que, persones així, siguin
funcionaris encarregats de l'ordre públic.
Per afegir al banyat, el responsable d'un poliesportiu de Palma
ha manifestat conèixer «molt bé» Saïda perquè havia tengut «un
problema idèntic» amb les persones de control del poliesportiu.
Bona propaganda fa del centre que dirigeix, si resulta que també hi
tenen problemes per expressar-s'hi en català (i ser immigrant?).
Deu resultar que haver estat víctima dos cops, va en contra de la
víctima.
No hauria de ser necessari que la persona atacada (ni l'OCB)
hagués de denunciar aquests comportaments, sinó que ho haurien de
fer els companys de professió dels agressors "no puc creure que
tots aprovin aquestes actituds", si no, corren el risc de ser
posats dins el mateix sac. I els superiors, si no volen propiciar
que les «forces de l'ordre» siguin vistes com a forces d'ocupació
que reprimeixen els «indígenes» i segons quins immigrants, han de
demostrar als ciutadans, en la resolució d'aquests casos, que els
garanteixen total seguretat en l'exercici del dret d'usar la
llengua catalana.
Si no s'evita que es repeteixin situacions tan lamentables i
denigrants, és difícil creure que van de veres quan a Madrid
aproven un Reial Decret (905/2007) de creació del Consejo de las
Lenguas Oficiales de la Administración del Estado y la Oficina para
las Lenguas Oficiales. Cal assegurar, a l'acte, coses tan bàsiques
com que els funcionaris respectin els drets dels ciutadans. De fet,
no es demana més que els facin comportar a tots com a persones.
Vaja, que els civilitzin.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.