El duel Antoni Colom contra Hully Vallon, menat per Pilar Estelrich, com és sabut, acabà amb una victòria clara del ciclista. Aquest duel, amb brots nostàlgics certament, vist amb la perspectiva del segle XXI té alguns components interessants, sobretot en una conjuntura històrica en la qual el trot està de moda com a referent de convivència entre la pagesia i els nous rics, mentre el ciclisme és permanentment criminalitzat. La màquina, tanmateix, acaba imposant-se. La bicicleta com a icona de la modernitat semblava que havia de desterrar definitivament la força animal. Seguint la mateixa lògica, hom podria pensar que el ciclisme és víctima de la conspiració de les multinacionals que pretenen introduir el moticiclisme i la Fórmula 1 com a esports del consum global. Aquest cicle lògic perd el sentit quan hom analitza amb cura la realitat quotidiana, en constatar que l'hipòdrom es resisteix a perdre el seu rol social, com a passarel·la del poder local. El cavall és un animal amable i l'efecte que reclama és compatible amb una sèrie de components esportius, de lleure i d'atzar. El ciclista no és la seva bicicleta, sinó un esportista, un professional amb sentiments, malmenat per la postmodernitat i víctima dels interessos dels mercats mediàtic i farmacològic alhora. En una breu conversa mantinguda amb Antoni Colom, després de la cursa a Son Pardo, vaig adonar-me un cop més de la incomprensió i dels desequilibris emocionals dels ciclistes, condemnats a entrenar al límit, amb contractes sempre a la intempèrie, disposats a treure el màxim rendiment als millors anys de la seva vida, tot això sempre amenaçats pels taurons i les maquinotes dels poders invisibles que en un tres i no res podem acabar fulminant les il·lusions i el futur de qualsevol. Mentre el ciclisme professional passa pels pitjors moments de la seva història, el trot recobra paper social, almenys a Mallorca. Entre bambolines, tanmateix, se sap que tots dos esports estan afectats per un mal mal, perquè entre cortines la lluita no és entre l'home i el cavall, sinó entre ( ...), ja m'enteneu.