La Caixa de Balears Sa Nostra celebra cent vint-i-cinc anys d'existència. La fita és molt memorable. Com a ciutadà de les Illes vull felicitar-la "i felicitar-me'n! L'efemèride la situa al capdavant de les entitats d'estalvis per antiguitat en el món financer de ca nostra. A la vegada, però, li arriba en un moment de gran volada interinsular, de cap a cap de la geografia dispersa. Ara bé: si d'algun aspecte val la pena sentir-se marcadament cofois és, no ho dubtem, de la força de vertebració social que ha conquerit l'entitat en un mapa com el balear, que presenta un encaix tan complicat. És així, idò, que només per la funció cohesionadora que avui acompleix, ja estarien sobrerament justificats els titànics esforços personals dels fundadors, que cregueren, pels volts del 18 de març de 1882, en la necessitat d'una caixa d'estalvis. El camí, però, no ha estat sempre planer. De fet, cap obra humana perdurable no ho és, i una de naturalesa financera, encara manco. Hauran estat disset presidents (per cert, dos d'ells menorquins: Francesc Manuel de los Herreros i Llorenç Huguet), per aconseguir les dades, diríem, senyeres: 650.000 clients, 1.500 empleats en plantilla i 230 oficines.

Sense voler ara construir teories apòcrifes, Sa Nostra presenta, per mi, quatre etapes històriques, grosso modo. La primera, és clar, arrenca amb la constitució de la caixa en els locals de la vella Junta d'Agricultura, Indústria i Comerç de Palma l'any 1882, i anirà fins a la guerra civil. És l'etapa de la mera fixació de les arrels, en el decurs de la qual es creen les dues primeres sucursals fora de la capital: a Alaró el 1897 i a Andratx el 1935. Açò suposa que van haver de transcórrer cinquanta-tres anys abans de fer dos tímids brots de l'oficina matriu. La segona etapa abraça del final de la guerra civil a 1969. No és aquesta una data que jo ara assenyali a la babalà, perquè és l'any de la fundació simultània de les primeres sucursals balears fora de Mallorca: una a Eivissa capital (27 de juny) i dues a Menorca (a Ciutadella el 18 de gener i a Maó el 24 d'abril). La tercera etapa és aquella que, arrencant a la dècada dels anys setanta i tot agafant de ple la industrialització de l'economia general de les Illes, podríem fer arribar fins al Pla Estratègic del senyor Miquel Capellà i Moià, a partir de 1999. És l'etapa de la difusió d'oficines arreu de Mallorca i de la proliferació a les altres illes, fins que es posa en el nivell actual: dues a Formentera, dinou a Eivissa i disset a Menorca. És també el període de la màxima maduració de l'economia turística, no sols a Mallorca i les Pitiüses, sinó també a la Menorca recelosa, més tost indòcil, a deixar-se emportar per la indústria dels viatges. Finalment, la quarta etapa, que és la que encara dura en molts dels seus efectes essencials, sorgeix amb la proclamació del catorzè president de la història. Parl del senyor Capellà, que ocupà el càrrec entre 1999 i 2002. Els bons resultats d'aquell període encara hi són ben perceptibles, a parer meu. La clau d'aleshores va ser l'aprovació d'un pla estratègic que dibuixà per a Sa Nostra un futur d'expansió externa, principalment a la Península: València, Madrid, Barcelona, Canàries i Castella-la Manxa. Eren els anys importants en què la vertebració social de les Balears entrava en una dimensió excepcional, potser sense precedents. És una etapa apassionant, en la qual "no cal dir-ho" tampoc no era aliena, ben al contrari, l'obra cultural i social que es practicava d'anys enrere. Es consolidaren, en definitiva, dos troncs seminals. D'una banda, el purament financer, treballant ja amb mètodes bancaris (i no només de simple caixa d'estalvis). I de l'altra banda, la reversió dels excedents de capital en els camps cultural, patrimonial i d'obra social. Si en els anys 60, 70 i 80 l'entitat actuava amb perspectiva regionalitzada, amb el pla estratègic de la presidència del senyor Capellà es féu la modernització i la balearització de debò. L'entitat se situà en el moment de l'expansió fora de les Illes i projectà una imatge ben cohesionada de la nostra Comunitat, financerament parlant. Açò mai no ho agrairem prou.

Mirau, idò, la progressió. En quatre estadis, Sa Nostra ha passat, successivament, d'animar l'esperit d'estalvi dels treballadors i la beneficència, a ser la caixa regional de suport a la petita i mitjana empresa familiar i industrial a les Illes, i fins a evolucionar cap a una caixa que, preservant els principis ètics fundacionals, actua avui com a banca moderna que impulsa la balearització, i que, tot plegat, contribueix a propiciar una dura, una difícil vertebració interinsular. Per tot açò, des de Menorca, rebin directius i empleats les gràcies d'aquest modest estalviador que hi fa, dins Sa Nostra, el paper de simple impositor.