D'aquí a una setmana serem a setembre i tots els partits ja només pensaran en una cosa: les eleccions generals. El PP aspira a desfer l'empat de 2004 amb el PSOE "de quatre escons" mentre que els socialistes volen mantenir-lo. Si els conservadors se sortissin amb la seva podrien vendre als seus que el «pacte dels despatxos» és un segon parèntesi desgraciat i que en tres anys i busques tornaria la «normalitat», o sigui guanyar ells. Més encara els sortiria bé si, a banda de sumar un escó a Balears, el seu partit nacional aconseguís el poder a Madrid. Aleshores sí que el PSOE i el pacte de centreesquerra en general tendria un problema. I no en parlem si CiU, l'aliat, estimat, mirall i desig d'UM, s'aliàs amb el PP. Els socialistes, emperò, confien ulls clucs que Zapatero seguirà en el poder i que a les Illes el resultat serà clavat en escons. El tercer en discòrdia, el Bloc, aspira a treure el cap entre els dos grans, esperant que el miracle perseguit se produeixi i se trenqui per primera vegada en la història el bipartidisme de les forces nacionals.
El 2004 el repartiment d'escons va ser quatre per al PP i quatre més per al PSOE. Per poc, emperò. O relativament per poc. Amb set mil vots més, el Bloc hagués espipellat un escó als socialistes, i els conservadors n'haurien matingut quatre. Novament ens trobam, com sempre i en tota classe d'eleccions, amb el fenomen dels vasos comunicants entre socialistes i la seva esquerra: antigament el PSM, EU, Verds per separat i ara el Bloc. I novament també l'evolució d'aquest espai polític confirma que per separat obtenien molts més vots que no conjuntament i, alhora, palesa la seva inexorable decadència. El 1993 feren 53.605 vots (10'9%), el 1996, 67.257 (13'4%); el 2000, 48.848 (9'9%) i el 2004, 40.118 (8'6%). Malgrat la decadència, emperò, i també altre pic confirmat, anant junts és l'única manera que tenen de mantenir l'esperança de trencar el bipartidisme en escons, perquè per separat és impossible. Si el Bloc se manté i repeteix els 40.000 vots és probable que obtengui escó a costa del PSOE. Si bé és cert que els resultats a les autonòmiques passades mostren una preocupant minva en relació al que obtenien abans per separat i, atesos els conflictes que el principal partit de la coalició ha patit, és una incògnita què passarà. Tanmateix, les possibilitats teòriques hi són perquè el PSOE és ben possible que no mostri tanta fortalesa com el 2004.
La suposició que els socialistes no repetiran tan excel·lent resultat sorgeix de la seva evolució comparada amb la conservadora. El PP registrà, el 1993, 191.120 vots (46'4%) i el PSOE 139.874 (34%); el 1996, 194'388 (45'1%) i 154.728 (35'9%), respectivament; el 2000, 213.389 (53'8%) i 116.121 (29'3%); i el 2004, 214.567 (45'9%) i 184.872 (39'5%). El gran resultat del PSOE de fa tres anys únicament està a l'alçada de quan guanyà les generals a Balears, les úniques dues vegades, el 1982 i 1986 (40% dels vots). Mentrestant, el PP manté una línia més estable entorn del 45%, només superat (fins al 53'8%) el 2000 a causa del desastre socialista, i hem d'anar a 1982 i 1986 per trobar-li registres inferiors al 40%. Si no passa res sacsejador "com l'atemptat de 2004 i les mentides del PP" i a la vista de com han anat les autonòmiques de maig com també les basques, gallegues i catalanes, és improbable que el PSOE tengui l'allau de vots que tengué. I, al mateix temps, perquè l'anhel del PP "cinc escons" se fes realitat s'hauria de produir que mantengués o incrementàs el vot i els socialistes en perdessin moltíssims, de manera que la diferència tornàs a ser semblant a la de 2000, més de cent mil sufragis, i així quedarien 5 a 3. Quelcom que pareix també improbable.
En resum, tot apunta que les més altes possibilitats són que se mantengui l'empat o, en el seu defecte, que se trenqui però no perquè el PP en sumi un a costa del PSOE sinó, i seria quelcom històric, perquè el Bloc assolís un diputat, que restarien els socialistes mentre els conservadors quedarien igual.
