Recorden que, fa alguns anys, la compra de terres per part d'alemanys va desfermar, de sobte, un atzabor de comentaris i crítiques? I que la premsa europea se'n va fer un ressò fora mida ? Un antropòleg professional adduïa que la causa, el detonant "els alemanys feia temps que en compraven" residia en el fet que les seves adquisicions penetraven i es generalitzaven a l'interior de l'Illa. El centre, venia a dir aquest entès, és encara percebut com quelcom sagrat pels mallorquins "encara que ni ells se'n temin", per això aquest rebuig. Era una més de les llegendes que alimenten la trola de la «Mallorca Profunda»?

Sigui o no cert, ara passa un poc el mateix amb els habitatges plurifamiliars. És ben evident que l'onada constructora que començà a la vorera de mar i als nuclis importants, s'ha traslladat cap a l'interior de l'illa, on, aquests darrers anys, el procés de construcció d'habitatges adossats i d'habitatges plurifamiliars ha sofert un augment que pareixia incontrolable, o incontenible, segons alguns discursos falsament legalistes de l'urbanisme. Aquest procés especulatiu va fer sonar les alarmes, primer dels elements més conscienciats de la societat civil ( «Salvem allò o allò altre») i després dels mateixos ajuntaments, els quals se n'han temut, que la proliferació d'aquestes tipologies d'edificació generava problemes de gestió importants, si continuaven amb aquest ritme exagerat de creixement.

L'augment de població que ha sofert l'illa de Mallorca aquests darrers deu anys ha ocasionat una dinàmica d'augment de «vivendes», que, al temps que les encaria, feia que la promoció i construcció cresqués de forma paral·lela. Primer a Palma, després als nuclis principals, més tard als nuclis secundaris i finalment "amb les noves carreteres i autopistes acabades" als nuclis més petits, situats a 30 minuts, o menys, de qualsevol punt de Mallorca generador de llocs de feina. Els promotors urbanístics han vist en aquests habitatges plurifamiliars "molts habitatges en un solar, com a finques de pisos" l'oportunitat de posar-los en el mercat, un poc més barats que els de les zones amb més pressió compradora, i, amb el tren o amb cotxe, acostats a les zones de treball. La demanda ha respost i s'han anat multiplicant aquestes promocions a l'interior de l'Illa.

Ara, els gestors municipals s'han adonat que es propiciaven problemàtiques males de resoldre. L'augment tan ràpid de la població crea problemes amb els serveis generals, com l'aigua, el clavegueram, la sanitat o l'educació, dimensionats per a nuclis més petits. Al mateix temps, urbanísticament parlant, aquestes tipologies edificatòries fan sorgir un canvi en els paisatges arquitectònics dels nuclis urbans, es canvia la seva fesomia. Les cases baixes que han format un paisatge identificatiu són contraposades a cases de diverses altàries, lluny de l'estil paisatgístic tradicional. La fisonomia arquitectònica dels nostres pobles "uns dels majors actius paisatgístics i d'identitat" es qüestiona de forma clamorosa. I no és una qüestió d'ideologia, sinó d'eficàcia en la gestió pública; podem observar els casos d'alguns municipis governats pels mateixos partits d'esquerres o de dretes: uns van saber contenir i dosificar, uns altres han hagut de proclamar ràpidament una moratòria, a la correguda, quan s'ha temut d'aquest creixement accelerat. En tercer lloc, els nous habitants, la majoria, no vénen atrets per la idiosincràsia del lloc, sinó senzillament per un preu més baix; amb la qual cosa es va consolidant una població poc integrada, uns «nous residents»; des de parelles joves que treballen a Inca, Manacor o Palma, fins a gent major que fuig de les condicions socials de Palma, que veuen "en determinats barris" com una ciutat inhòspita, i van a cercar la tranquil·litat de l'interior, a més d'altra gent amb problemàtiques diverses. No s'ha de creure que no s'integraran, però són tipologies més urbanites, trasplantades.

Alguns ajuntaments es temeren ja fa temps dels problemes que els provocaven aquestes promocions urbanístiques "moltes gestionades i construïdes per empreses de fora del municipi" i proposaren moratòries o normatives restrictives al creixement d'aquest tipus. Altres, conscientment o inconscientment, no ho volgueren fer, fins que, ara, veuen que han estat el destí de moltes d'aquestes promocions de plurifamiliars. Alguns d'aquests planejaments més permissius són aprofitats per les empreses de promoció urbanística i pels constructors per fer «pressing» immobiliari. Alguns, amb les llicències concedides o en fase de tramitació, enganxats per algunes d'aquestes moratòries, podrien generar estratègies per reclamar judicialment a les corporacions municipals. S'hauria de comprovar fins a quin punt en tenen dret i si les llicències s'avenen amb el compliment de normatives superiors, com el Pla Territorial de Mallorca, amb alguns dels seus preceptes d'aplicació directa.

«No volem que Porreres perdi la seva identitat com a poble amb macroedificacions sense caràcter i gens integrades en l'entorn, com ha passat a pobles de veïnat», diuen des de l'Ajuntament, o, la batlessa de Sant Joan: «S'havia de frenar els promotors. Trobàrem prop de 300 nous pisos projectats, sense tenir en compte, uns 100 pisos més, dels quals ja s'ha donat el permís, aquest fort augment de la població per a un municipi de 1800 habitants ens va 'asustar'». És com fer pobles nous, però dins els pobles vells. Quasi duplicar els habitants però amb les mateixes clavegueres o amb la mateixa cabuda a les escoles. La cosa ha tengut unes respostes bastant generalitzables: moratòries per evitar noves promocions de plurifamiliars; contenció de les llicències que s'han adjudicat; adequació del planejament urbanístic dels municipis "Normes Subsidiàries i Delimitacions de Sòl Urbà" al Pla Territorial de Mallorca (PTM). Un pic adequats els planejaments urbanístics municipals al PTM, es creu, es podria discutir fins a quin punt és cert, que el problema no seria el mateix, ja que el PTM marca ritmes de creixement més baixos i proteccions per als nuclis rurals interiors. El problema es genera, precisament, en aquests períodes durant els quals els municipis sense el planejament urbanístic adequat al PTM hauran de mantenir les moratòries, els qui en tenen, fins que modifiquin les seves normatives. Això és un procés que se sol allargar, i en alguns casos no ha evitat, a temps, aquest allau d'habitatges plurifamiliars. Tenint això en compte, s'ha de mirar escrupolosament la problemàtica afegida de les promocions que, diuen, tenen ja la llicència, o la podrien obtenir; aquestes també s'haurien de revisar, ja que sinó poden tirar per terra les intencions d'alguns ajuntaments. Convendria que el Consell Insular de Mallorca fes una acció decidida en aquest sentit, ajudant els ajuntaments interessats. No fos cosa que «un per s'altre...».