L'estiu, a Mallorca, 37 graus, humitat incalculable, ens aporta tot un seguit de subespècies que només es deixen veure durant els mesos de juliol i agost, i molt especialment en el segon. D'entre totes aquestes subespècies n'hi ha una que és la més perillosa de totes amb diferència: el madrileta. Per ser un madrileta no fa falta haver nascut a Madrid, de fet, fins no fa gaire, aquesta comunitat autònoma tenia un president que encaixava perfectament dins l'esquema del perfecte madrileta, i esperem que el seu successor tengui un perfil molt més proper a l'amo Biel que no a en Matigues, però ja se sap que del seu pa en faran les sopes "i a mi ja m'aniria bé que fossin magres. De fet, hi ha catalans que encaixen perfectament en el concepte madrileta. Són aquells que aterren per aquí amb aire de supèrbia i van de salvadors del món, però són els primers que posen traves i que practiquen el separatisme. Són els que no senten arcades cada vegada que veuen un anunci d'Endesa i els que creuen que ser català està molt bé, però sempre dins Espanya, no fos cosa que no ens convidessin al bateig de la nova criatura borbona "jo també vull ser rei, però no em deixen. Els madriletas són aquells personatges que es passegen per la nit de Palma i que només entren a les discoteques on es demanen passis VIP, que per descomptat es concedeixen tan sols durant els mesos de juliol i agost, en èpoques de vaques magres tothom és benvingut. Els madriletas són aquells tipus que només han vist la mar en fotografia però que són capaços de deixar-se fortunes en les botigues nàutiques per lluir tipet al pantalà, no fos cosa que hi hagués algun paparazzi i els cacessin sense estar perfectes.
Un madrileta és aquell que un cop al mig de la mar actua com si estàs a un camp de golf, és a dir, sense cap esperit mariner i intentant dissimular els seus moviments d'ànec a coberta de qualsevol vaixell. Hi ha una subespècie de madrileta que és el madrileta cabró, un tipus que va a Cabrera a bord d'un iot llogat i que no respecta mai ni els límits de velocitat ni les regles que s'han de complir en un parc Nacional. Només hi van per poder dir que ells també anaren a Cabrera, com el rei.
Un madrileta és aquell tipus que demana el pa integral i maonesa per menjar amb peix amb tumbet i després compta les calories, no fos cosa que s'hagi passat dels punts. Un madrileta és aquella persona que entra en una botiga de poble i demana «un pedazo de esa pizza mallorquina» referint-se a la coca de trempó, i és aquell que es queixa que a s'arenalet d'Aubarca o a Cala Bóquer (on han anat a parar vés tu a saber com) hi fa falta un xiringuito, una dotzena de para-sols i gandules.
Un madrileta és aquell que sempre troba emperons als combinats que es beu a qualsevol indret de Mallorca i que considera que com els cubates de Chueca o de Castellana no hi ha res. Un madrileta és aquell que sempre troba emperons a la cuina illenca "como el cocido no hay nada, oiga" però que va corrents a buscar sobrassades el darrer dia de les vacances i s'acaba emportant les del supermercat per no pagar de més el que val una bona sobrassada vella casolana de matances.
Un madrileta és aquell que diu que Mallorca seria fantàstica sense els mallorquins i aquell que pensa que seria meravellós poder anar fins al cap de Formentor amb helicòpter per fer raves nocturnes amb Pedro Almodóvar i l'error més gran de Woody Allen (dir de Penélope Cruz que és actriu és com dir que el dimoni és bondadós) com a principals icones, perquè s'ha de reconèixer que els madriletas no distingeixen entre dretes i esquerres, només entre centre i perifèria, o el que és el mateix, el que és espanyol en essència i per complaença i allò que ho és per imperatiu legal i per qüestions seminals.
En definitiva, els madriletas són tots aquells que volen controlar els partits polítics per fer que tot sembli Madrid. Els madriletas són aquells que no voldríem veure per aquí.
