cielo claro
  • Màx: 34°
  • Mín: 26°
27°

Façana marítima i indemnitzacions

Imaginem-nos una Façana Marítima convertida en zona verda des del bastió del Príncep fins a prop del Portitxol, una zona verda que emmarca el centre històric, la murada, la Seu, la mar. Una zona verda que dóna la benvinguda a tants de viatgers que, des de l'aeroport, entren a la nostra terra precisament per aquí. Una zona verda que enllaça harmoniosament l'eixample Calvet amb la mar. Això, pensam, podria agradar tant a la dreta com a l'esquerra, si no fos per determinades circumstàncies. Se'ns pot dir que l'anterior consistori tenia pensat, suposam que amb molt bona voluntat, fer un centre d'interpretació del centre històric davant del Príncep i que el centre quedaria desubicat amb el parc que ens imaginam. Bé però, quina millor interpretació del centre històric es pot fer que deixar un gran espai verd davant del bastió del Príncep? El bastió recentment recuperat és com una jugueta nova que necessita que l'agombolem i viciem al màxim. No hi havia fins al segle XIX una normativa que obligava a deixar buits de construccions els endrets immediats a les murades? No seria un gran encert emular aquest fet històric avui? Ara la motivació no seria militar però seria simbòlica, evocadora i paisatgísticament necessària. El Centre d'Interpretació del Centre Històric es podria ubicar al mateix centre històric, al quarter del Socors a Can Serra o algun altre lloc adient, que sempre se'n poden trobar. I, per cert, quan arribi el moment, des d'aquest centre, que s'«interpreti» que el conjunt històric, la trama de carrers que el defineixen, s'ha de conservar, no s'ha de destruir. Ja que, segons la UNESCO i les lleis de protecció del patrimoni, aquesta és l'única «interpretació» possible que s'ha de fer dels conjunts històrics. Ho deim perquè el partit que governava a Cort fins fa dos dies, com tots sabem més a la dreta que el govern municipal d'ara, no s'ha distingit precisament per rehabilitar carrers d'origen medieval. Més aviat els ha esbucat i substituït per noves, anodines, urbanitzacions i pàrquings. Pensam que dreta no hauria de tornar ser mai més un sinònim de poca cultura, molta de gent de dreta té els coneixements i el gust necessaris per estimar, valorar i voler la preservació dels conjunts històrics. Aquestes veus s'haurien d'imposar si de cas, no d'altres. Com dèiem, aquests fets, la devastació de carrers medievals, són una terrible interpretació del centre històric. I això sia dit amb el màxim de consideració, assertivitat i respecte per un partit que en qualsevol moment podria tornar governar, esperem que si s'esdevengués ho fes d'una manera més respectuosa amb el patrimoni. Però tornem a la zona verda de la Façana marítima, pensam que és una cosa ben necessària, per no dir imprescindible, així tendríem un conjunt de parcs radials distribuïts de forma bastant harmònica amb la concepció també radial del nostre eixample. Com un ventall tendríem de dreta a esquerra: 1-Façana Marítima-Parc de la Mar, 2-Parc de ses Veles-Parc del Polígon de Llevant, 3-Parc de ses Estacions- Corredor Verd de Jacint Verdaguer, 4-Ses Fonts-S'Escorxador, 5-Falca Verda, 6-Sa Feixina. I un poc més enllà el grandiós i bellíssim parc del bosc de Bellver, no l'oblidem, que poques ciutats tenen un parc tan grandiós, bell, amb tan bona vista de la mar i amb l'al·licient afegit d'ubicar-s'hi un dels monuments més interessants i singulars del gòtic civil. Pensam que tots aquests arguments que hem intentat donar tan bé com hem sabut per al parc marítim podrien convèncer qualsevol ciutadà, sigui quina sigui la seva ideologia política. Però molta de gent objectaria: s'hauria de donar una grandiosa indemnització a «Nuñez y Navarro». Perquè, com tots sabem, a l'endret de la Façana Marítima hi havia previst, a més de l'esmentat Centre d'Interpretació del Centre Històric, tot un seguit de construccions d'habitatges de luxe. Així que sembla que hi ha uns drets adquirits sobre el lloc que s'haurien de compensar d'alguna manera a la constructora, tot dins del marc de la legislació vigent. Si la indemnització hagués de ser tan astronòmica seria una despesa insostenible per a la ciutat o no proporcional als beneficis obtenguts. Aquest sembla que és el gran argument en contra del parc de la Façana Marítima avui. Però, dins dels nostres modests coneixements, parlem una mica d'indemnitzacions. Hi ha un concepte important que es troba a la base de la figura legal de les expropiacions, és el concepte de funció social de la propietat; aquest principi regularitza alguns aspectes del liberalisme econòmic pur, que com el marxisme pur, sembla que s'ha demostrat que és insostenible. Segons el concepte de funció social de la propietat, es reconeixen els drets dels propietaris però s'avantposen els de la societat, el bé comú, a aquests. Gràcies a això s'ha pogut recuperar l'esmentat Bastió del Príncep i el pont de la Porta del Camp, es poden fer camins i tota classe d'obres públiques; es fan i es compleixen les normatives urbanístiques i tantes de coses que són útils i imprescindibles al bé comú. Per tant, si el parc de la Façana Marítima és bo, útil, fins i tot necessari a la nostra comunitat, una indemnització mai no hauria de ser massa gravosa, en tot cas sempre es podria arribar a algun tipus de pacte amb els qui en tenguessin drets de propietat. D'altra part, encara que sembli fora de lloc, volem comentar que hi ha ciutadans que tenen finques pendents d'expropiació des de fa desenes d'anys. Facem un supòsit, algú es troba en aquestes circumstàncies i la finca per diverses vicissituds, s'ha buidat de llogaters. Un moment donat el propietari hi vol anar a viure. Però llavors és molt difícil o impossible obtenir els permisos de l'Ajuntament per fer-hi les obres imprescindibles. I si se n'obté algun, és molt arriscat invertir en una finca que en qualsevol moment pot fugir de les mans. Però entretant, si no s'executa l'expropiació, el propietari d'aquesta finca no cobra res ni l'aprofita, empantenagat, no sap com acabarà la història.Tot això pot passar perfectament, de fet passa. A d'altres ciutadans se'ls expropien béns a Ciutat per quantitats irrisòries, pensam concretament en uns baixos amb una barberia a Sa Ferreria indemnitzats amb quatre cèntims, o en finques senceres del mateix barri expropiades per un no-res. Hem parlat de tu a tu amb tres propietaris afectats que, per cert, tenen un plet posat que no se sap ni de lluny com ni quan acabarà. Sembla que tots els ciutadans no reben el mateix tracte amb les expropiacions, no podria esperar una mica Núñez y Navarro com d'altres ciutadans pendents d'expropiació durant desenes d'anys o més? Però clar, si s'espera aquesta empresa també s'haurà d'esperar el parc i això no convé; idò per què no poden tenir una indemnització no tan exorbitada?, encara no hi han posat ni una rajola. Pensem que als esmentats propietaris de Sa Ferreria, ciutadans amb els mateixos drets, no els donaren precisament cap fortuna per unes construccions que existien, construccions que no eren simples projectes damunt d'un paper (cert que estaven en males condicions, però s'ha de dir que feia desenes d'anys que no es podien obtenir permisos per arreglar-les). No som tots igual davant la llei? Després de segles de revolucions, contrarevolucions, guerres i desgavells de tota casta, sembla que s'ha arribat a acabar la societat de l'Antic Règim que consagrava els privilegis d'una minoria aristocràtica, això és el que s'ensenya als nostres al·lots a les escoles. No, esperem que no hagi començat ara una nova època en què els privilegis els tenguin els holdings i les grans empreses front al ciutadà, o al propietari llis i no gaire poderós. Esperem-ho per la justícia i pel bé d'uns ciutadans que es mereixen el parc de la Façana Marítima, si és que avui el sufragi universal, la democràcia, la igualtat i la funció social de la propietat signifiquen res encara. Aquestes frases sonen potser massa solemnes, però hem intentat omplir-les de contenguts amb les nostres argumentacions. Perquè, com dèiem abans: si el parc de la Façana Marítima és bo, útil, fins i tot necessari a la nostra comunitat, una indemnització mai no hauria de ser massa gravosa.

Àngel Francesc Gené i Ramis, llicenciat en Història de l'Art

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.