No hauria de ser així, però ho és. Dretes i esquerres s'entossudeixen a llançar promeses que els suposin avantatges electorals, i els votants piquen una i altra vegada en l'ham. Que si a partir de tal dia tendran 2.500 euros per cada infant que neixi, que si nosaltres n'oferiríem 3.000 si governàssim, que si a partir de tal curs els llibres de text seran gratuïts... i es passen calorosos estius i llargs hiverns amb promeses incomplertes com és ara que faran convenis, que arribaran milions i milions d'euros, que s'acceptarà tot el que digui l'Estatut, que cada parell d'alumnes tendrà un ordinador (ja acaba la legislatura sense sentir dir-ne ni ase ni bèstia), que es posarà en marxa la Llei de la dependència (ja han passat 8 mesos sense fer res). Però del que volia parlar era dels llibres de text i de la seva promesa i desitjada gratuïtat.
No crec que els llibres hagin de ser gratuïts universalment, és a dir, gratuïts per a tothom. Pens que aquesta no és una mesura correcta, per allò que hi haurà molta gent que té un gran poder adquisitiu que no necessita que se li regalin els llibres, en canvi, són nombroses les famílies que sí que ho necessiten (però ja estam acostumats als imposts injusts indirectes, que no són només patrimoni de la dreta, sinó que també ho són de l'esquerra). No parlaré sobre si és millor o pitjor que hi hagi llibres de text o no a l'escola, no afirmaré si és millor o pitjor que es treballi amb fotocòpies o amb l'original, ni si el llibre l'han de fer els infants a través de projectes o el professorat, o ambdues parts implicades. Cada professional de l'ensenyament sap molt bé quines són les necessitats de l'alumnat i les seves. Serà o hauria de ser, per tant, des de l'escola, des de l'institut, des del departament, des de l'equip de professorat, etc. i únicament des de l'escola i des de la seva autonomia (que hauria de ser i no és), des d'on es prendrà o s'hauria de prendre la decisió que es consideri més adequada sobre el material necessari perquè es puguin complir els objectius que hagin programat.
El que no em sembla bé és que es decideixi que cada infant deixi de tenir els seus llibres de text, perquè es farà un fons comú (ja que la gratuïtat consistiria a regalar llibres a les escoles que els haurien de fer servir durant uns quants anys), que em sembla molt bé que l'escola el tengui, però que no ha d'impedir que cada infant sigui propietari dels seus propis llibres. Els infants no s'han d'acostumar a tenir les seves pròpies consoles, els seus propis ordinadors (si poden), els seus propis jocs, l'abundància de juguetes i regals que els proporciona la societat de consum, i, en canvi, hagin d'aprendre que els llibres han de ser comunitaris i usats durant uns quants d'anys.
Per què no s'ha pensat a fer això amb la roba que es posen cada dia, o com a mínim amb els que van uniformats? Cada nin o nina té dret a tenir els seus propis llibres, llibres de lectura i llibres de text, que ha d'aprendre a conservar, els ha de subratllar si és necessari, i hi ha d'escriure notes al marge si ho necessita. Ha d'iniciar la seva pròpia biblioteca, i ha de poder consultar-los, després de passar uns anys si ho creu convenient. L'escola, si pot, que tengui altres jocs de llibres, d'altres editorials, llibres de consulta, llibres de lectura, enciclopèdies, diccionaris, etc., i que totes les persones que ho necessitin tenguin els llibres gratuïts, però que en siguin propietaris. És important que això es tengui en compte. No es pot pretendre enviar l'alumnat a la universitat sense que ja hagin iniciat una incipient biblioteca.
