I en Federico, on és, en Federico?

04/08/07 0:00

Fa un any que vaig publicar en aquest mateix diari una carta en la qual explicava el meu estupor pel fet que el petit locutor de la Cope, el gran Federico Jiménez Losantos, partís de vacances a final de juliol, quan des dels micròfons de la Conferència Episcopal predicava hora rere hora que «España se rompe» per culpa de Zapatero i els socialistes. Jo estava convençut aleshores que aquell homenet resistiria atrinxerat a l'emissora, com a darrer baluard de l'Espanya eterna, contenint les hordes roges que aprofitarien per sacsejar la pàtria imperial els mesos de juliol i agost, en plena deserció per vacances de la pràctica totalitat de la classe política dretana, que des dels temps dels romans no en fa ni brot durant l'estiu. Però no, en Federico, com qualsevol burgès acomodat, partí de vacances, i una revista del cor ens informà que era... a Miami! A l'estranger!

Ara, mirau per on, acaba de passar el mateix. Espanya continua esqueixant-se per culpa de Zapatero i Rubalcaba, i en Federico ha tornar a partir. Ha deixat un suplent amb veu de mico a l'emissora, que parla més aviat que no dispara una metralleta.

Això és ben igual que el fill amantíssim del pare moridor a la UVI per una accident de trànsit que, arribades les 12 hores del vespre de divendres, pren portal i se'n va de marxa amb els amics. En el fons, a Federico i a la resta de césarvidals, pedrosjotas, amandosdemiguel, gotnonezmoras i companyies diverses Espanya els importa un pebre. Tenen un discurs que és pur màrqueting, dirigit a un públic assedegat de patriotisme amb el qual omplir la seva buidor intel·lectual i curtor de mires. A l'edat mitjana passava el mateix, amb la genteta espantada pels sermons dels predicadors que els amenaçaven amb l'infern. Mentrestant, els senyors i el clero s'aprofitaven dels seus temors per xuclar-los la sang i tenir la panxa plena. La presa de pèl és vomitiva i indecent. En Federico no té vergonya.Mira que abandonar el baluard!

Antoni Barceló. Palma.