És la decisió més sensata que es podia aprovar. Un poble lliure i que té la llengua en perill, per anys i segles de persecució per part dels poders públics, ha de convocar un premis literaris en aqueixa llengua i no té cap necessitat d'haver de retre tribut a la de l'estat colonitzador, encara que aquest hagi concedit una descentralització administrativa disfressada sota una manta autonòmica. Aquesta llengua gaudeix de molt bona salut pel fet de tenir centenars de milions de parlants, desenes d'estats on és oficial i milers de ciutats on es convoquen i es poden convocar premis literaris. Palma ha de tenir el seu propi premi. Durant moltíssims d'anys aquests premis es varen fer únicament per a les obres literàries que es presentassin en català, la llengua pròpia. I si algú va modificar les normes d'una manera autocràtica va ser el Consistori anterior. Si varen bilingüitzar els premis en un lloc multilingüe és el seu problema i si deuen res als literats de la literatura castellana que els donaven nom, el deute és seu, perquè en el seu moment no varen escoltar ningú.
La mesura que ha defensat la regidora de Cultura, Nanda Ramon, és totalment correcta, encertada i adequada. Ella ha de saber que per aquest fet rebrà atacs a tort i a dret per part del PP, que sempre intenta treure profit de qualsevol decisió. Per molt que es vulgui arribar a una entesa, no es trobaran solucions, perquè ells no en volen trobar, només admeten la submissió. Com és possible que el portaveu del PP, Miquel Ramis, digui que s'han complit els majors temors, i que l'estratègia de la batlessa Aina Calvo és defensar el català per la via de l'exclusió del castellà? El Sr. Miquel Ramis ha de saber que el castellà no necessita cap pla de normalització lingüística, que l'única llengua en perill és la seva i que és la que s'ha de defensar. Ha de saber que els que sabem més llengües que la nostra pròpia, estam orgullosos i quantes més en sabem, més satisfets n'estam, però a l'hora de decantar-nos per una llengua, ho feim per la nostra, no la traïm, sobretot si ens necessita; igual que podem esser amics de moltes persones, estimar-les i conviure-hi, quan la que està malalta és de la nostra família, farem tot el que sigui possible per curar-la encara que haguem de descuidar la relació amb les altres persones amigues, més si sabem que la seva curació depèn de la nostra actuació. S'ha restituït el que no s'hauria d'haver modificat mai. Per què ho varen canviar fa quatre anys? Que contestin ells. Tots els països del món tenen premis per reconèixer la seva literatura pròpia. Se suposa que qualsevol persona que escull viure aquí i escriure obres literàries en anglès té tots els llocs que desitja per presentar-se a concursos literaris en anglès; si escriu en àrab, també trobarà on fer-ho, i si escriu en castellà, molt més. Els que tenen pocs llocs on concursar seran els que escriuen en català, llengua pròpia de Palma. Si es parla poc en aquesta ciutat, esbrinem quines són les causes i posem-hi remei.
Palma no té cap obligació de bilingüitzar els premis, perquè Espanya no ha tengut mai intenció de fer-ho. Des de la capital de l'Estat saben ben cert que només tenen una sola llengua i si saben que només en tenen una és perquè les altres llengües no són seves, no són espanyoles; si no són seves les llengües, significa que pensen que tampoc no ho són els territoris que les aixopluguen, i per això, volen eliminar-les. Una vegada es quedassin amb una sola llengua viva com a Portugal, llavors ja viurien tranquils. Si els espanyols que ens governen, i els altres també, es fessin seves totes les llengües de l'Estat, tots procurarien almenys esser bilingües, com a mínim una de les altres llengües s'ensenyaria a les escoles i tots els premis literaris, almenys serien bilingües, tant a Sevilla com a Madrid i tots els taxistes madrilenys estarien orgullosos de dur conciutadans seus que parlassin en català, en basc o en galaicoportuguès.
Quan això passàs no hi hauria cap motiu perquè els premis Ciutat de Palma es fessin també en un parell, no mallorquí, de llengües, però com que això no passa, és natural que siguin només en la llengua pròpia, el català.
