A finals de juny del 2007, s'ha iniciat el procés d'oposicions al cos de professors d'Ensenyament Secundari. El canvi de sistema ha suposat que acabàs amb la poca transparència que fins i tot li quedava al procediment de selecció. A més, ha tornat a suposar un mal glop gratuït per als professionals interins que donam classes des de fa deu anys o més. Nosaltres tenim demostradíssima la competència professional, sense necessitat que s'intenti confirmar mitjançant els atzars d'una oposició. Malgrat això, cada any s'han anat reduint progressivament les nostres places a causa de la convocatòria de les proves: mitjançant aquest sistema, accedeixen a la professió persones que, molt sovint, manquen totalment d'experiència. Així, es fa perillar l'estabilitat laboral dels interins, encara que portin treballant molts anys. En el nostre país, patim una situació que ja han superat la majoria dels estats europeus avançats.
Fins a l'any 2006, les oposicions al cos de Secundària van consistir en dues primeres parts escrites que, si eren aprovades, donaven accés a una segona fase d'exposició oral, que corresponia a un tema de l'especialitat, davant del tribunal. A les parts escrites, de la primera fase, seguia una lectura pública de l'examen: això feia garantir que tots els membres del tribunal haguessin, almenys, de sentir, encara que no sempre escoltar, l'exposició temàtica de l'opositor. A més a més, aquesta lectura tenia caràcter públic. Per tant, feia donar alguna cosa d'objectivitat i de transparència al sistema.
Però aquest any, a les oposicions al cos de Secundari s'ha suprimit la lectura pública, amb la conseqüent minva en objectivitat i transparència. Qui ens garanteix que tots els membres del tribunal s'han llegit tots els exàmens dels opositors? Qui ens assegura que no s'ha afavorit o perjudicat algú arbitràriament, aprofitant que el públic desconeix els continguts del seu examen per no haver-hi lectura pública?
Els interins estam cansats de veure com són afavorits arbitràriament opositors, pel simple fet d'haver estat exalumnes del president de tribunal, o per algun altre motiu d'amistat. Amb la supressió de la lectura oral de l'examen, s'ha aconseguit reforçar aquest caràcter arbitrari i opac que ja tenien aquestes oposicions de per elles mateixes.
Mentrestant, els interins que hem demostrat durant anys, i de manera sobrada, la nostra capacitat professional, els de més edat i experiència, els que ja tenim família, fills i hipoteca, tremolam. Cada any correm el risc que un jove recent sortit de la facultat, amb més temps per estudiar aquests temaris que poc o res han de veure amb el nostre treball diari a les aules, ocupi el nostre lloc. Això malgrat que potser no sigui competent per dur-ho a terme. Perquè les oposicions, no demostren, ni podran demostrar mai, la capacitat professional d'un educador. La capacitat de treballar es demostra en el treball diari, no covant temaris ni sofrint tensions innecessàries per satisfer certs sadismes funcionarials.
L'actual sistema d'accés a la funció pública al cos d'Ensenyament Secundari, és totalment anacrònic. En els països més avançats d'Europa, s'accedeix mitjançant l'acumulació de mèrits i d'experiència. Es passa per diferents fases en les quals l'interí va millorant progressivament les seves condicions laborals fins a accedir al lloc de funcionari. Mitjançant els sistemes europeus, tots els aspirants en llistes, i els interins, saben que aniran millorant progressivament la seva situació a la llista i les seves condicions laborals. Al llarg del temps, hi sol haver, en la mayoria de casos, un augment progressiu i paral·lel de les responsabilitats familiars i de les despeses, tant de manteniment com a hipotecaris. Però mentre que a l'Europa avançada s'afronten des de la seguretat i estabilitat laboral, aquí es fa creant perills innecessaris a l'interí. En el nostre país, cap interí no sap amb seguretat si el curs que ve mantindrà el seu lloc, encara que realitzi el seu treball meravellosament des de fa vint anys.
Tomeu Florit Campos. Palma.
