nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
12°

Un viatge amb tren intermodal

Acab d'agafar el tren, però, sense tarja intermodal, amb un simple bitllet de Tren-10, clàssic, el qual el revisor clica amb un aparell manual. O sigui, a l'hora de cobrar cap problema d'avançada tecnologia.

Així, com poden veure, no form part d'aquest exèrcit de benvolguts afortunats, els quals disposen d'aquesta tarja beatífica que els permet viatjar gratuïtament. No som tots els que ens sabem apuntar a aquestes modernitats tan avantatjoses. Alguns, certament no en tot, però sí en algunes coses, encara estam xapats a l'antiga. Per què? Per un dels principals motius pels quals hi ha conservadors al món: l'home continua sent un animal encadenat als costums. Només aquells agosarats, que desafien la gravetat, són els herois capaços d'obrir nous camins. Després, els seguim pels demés, com un ramat.

He de confessar que de cada vegada més, de fa pocs anys, anar en tren em posa frenètic. Preferesc el tren d'abans, el de fa vint anys.
Avui, els vagons estaven plens, però, no atapeïts. M'he assegut i he donat un cop d'ull als viatgers. Jo estic familiaritzat amb un tren que, quan puges al vehicle, i esculls un seient, si n'hi ha, saludes a la parròquia. Et responen. Després, t'asseus i els mires a la cara, un a un, amb un cert interès, per veure si hi descobreixes algun tret conegut i mous conversa. Si no, regales un somriure i et tanques dins un llibre.

Però, avui en dia, tot això ja és història. Com un núvol de records. He arribat i he saludat. No m'han respost. No perquè no siguin educats. El cas és que ni em sentien. A tots "gairebé a tots", de cada orella penjant en sortia un fil, connectat a un petit tub, que jeia en qualque butxaca. He dit, bon dia! Res, ni em miraven. Quan m'ha semblat que el de davant em deia alguna cosa, m'equivocava, estava taral·lejant una cançó, de la qual, després d'afinar l'orella, me n'arribava un petit xiuxiueig. Una altra, manotejava, parlant amb un mans lliures. O sigui, tot un desfici d'incomprensió.

L'única alegria, que m'ha compensat el matí, és que, avui, el revisor no ha passat. No pensin malament, una clicada més o menys al tren-10, tant li fa! Però, almenys, he pogut alenar com una mena de falsa justícia celestial equitativa; i, per uns moments, m'he sentit equiparat als altres afortunats viatgers intermodals.

Valentí Valenciano

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.