Massa sovint pensam que hem controlat la natura, que ja no ens afecten els eclipsis. Fa cinc-cents anys, que el sol es tapàs en ple dia era auguri de desgràcies; ara un eclipsi és un espectacle per a grans i petits, un dia de negatius velats, d'observatoris i tertúlies. I ara encara n'hi ha que li donen un significat vital, presos per l'astrologia. L'eclipsi, al segle XXI, és una pana com la d'ahir a Barcelona. El sol l'hem substituït per l'energia elèctrica, que és la sang de les ciutats. I en les cases, totes hipertecnificades, el batec de l'electró es fa sentir només quan no hi és. Durant l'eclipsi d'aquest dilluns de juliol, botigues a les fosques, converses a peu de carrer, reflexions de com de molt depenem d'un fil de coure, de com de molt la vida ens gira al voltant de les bateries. Demanau avui a aquest amic vostre que viu a la Península en quant poc temps se li va morir el telèfon "el mòbil, sempre també depenent d'aquesta petita motxilla de liti", i quantes sirenes va arribar a sentir entre les onze i la una. I és probable que quan aquest article surti cap a la redacció del diari "aprofitam la bateria del portàtil; prendrà el vol cap a la xarxa via bluetooth i gsm" la situació encara no s'hagi normalitzat: al bar "«no hi ha llum; no hi ha cafè»" ens han dit quatre dades que sentien per la ràdio: sembla que és gros, tot el Baix Llobregat, i ha estat justament avui, que Fecsa ha penjat per tot el barri un avís de talls del subministrament per dia 26. A l'altra banda, l'espectre sonor ha canviat. En un carrer sempre pres per les obres "quan no és un és l'altre, que enrajola o esbuca, fa regates o poleix trespols", avui se senten les converses.
Més lluny, cotxes amunt i avall, alarmes. Perquè enllà dels límits d'aquesta illa poc concorreguda, els carrers de la ciutat són un caos de semàfors apagats, guàrdies municipals en les cantonades més conflictives, els comerços oberts però poc, les oficines bancàries, íntimes, els caixers automàtics sol·licitats... És impossible no projectar i demanar-se què passaria si el subministrament no es reprèn fins l'endemà, com viurem una nit a les fosques, què passaria si... També ha estat inevitable analitzar la darrera nit i arribar a la conclusió que no pot haver estat una punta de demanda que ha provocat l'efecte dominó. El cas, però, és que estam a les fosques: amb un sol que xapa, però eclipsats. Pensàvem que havíem controlat la natura, però només ho hem fet virtualment, un miratge. Per un cantó o per l'altre, arriben els eclipsis. Un bon moment per sortir a trobar-te amb el veí, riure'ns d'aquestes misèries, i conjurar aquesta elèctrica maledicció.
