L'eclipsi

Massa sovint pensam que hem controlat la natura, que ja no ens afecten els eclipsis. Fa cinc-cents anys, que el sol es tapàs en ple dia era auguri de desgràcies; ara un eclipsi és un espectacle per a grans i petits, un dia de negatius velats, d'observatoris i tertúlies. I ara encara n'hi ha que li donen un significat vital, presos per l'astrologia. L'eclipsi, al segle XXI, és una pana com la d'ahir a Barcelona. El sol l'hem substituït per l'energia elèctrica, que és la sang de les ciutats. I en les cases, totes hipertecnificades, el batec de l'electró es fa sentir només quan no hi és. Durant l'eclipsi d'aquest dilluns de juliol, botigues a les fosques, converses a peu de carrer, reflexions de com de molt depenem d'un fil de coure, de com de molt la vida ens gira al voltant de les bateries. Demanau avui a aquest amic vostre que viu a la Península en quant poc temps se li va morir el telèfon "el mòbil, sempre també depenent d'aquesta petita motxilla de liti", i quantes sirenes va arribar a sentir entre les onze i la una. I és probable que quan aquest article surti cap a la redacció del diari "aprofitam la bateria del portàtil; prendrà el vol cap a la xarxa via bluetooth i gsm" la situació encara no s'hagi normalitzat: al bar "«no hi ha llum; no hi ha cafè»" ens han dit quatre dades que sentien per la ràdio: sembla que és gros, tot el Baix Llobregat, i ha estat justament avui, que Fecsa ha penjat per tot el barri un avís de talls del subministrament per dia 26. A l'altra banda, l'espectre sonor ha canviat. En un carrer sempre pres per les obres "quan no és un és l'altre, que enrajola o esbuca, fa regates o poleix trespols", avui se senten les converses.