El Tribunal Suprem ordenà fa més de dos anys a l'Ajuntament de Deià que demolís els xalets il·legals de Llucalcari. El mes de febrer passat, va ser el Tribunal Superior de les Balears qui exigí al consistori que complís la sentència en un termini «improrrogable» de dos mesos, però els xalets continuen ara al mateix lloc que fa vint anys. No s'ha mogut ni una pedra, perquè l'Ajuntament diu que no té recursos econòmics per complir la sentència.

La burla a la llei, en aquest cas, és grotesca. Per una banda, han de ser els contribuents de Deià els que han de pagar les conseqüències d'una il·legalitat que es denuncià mentre s'estava edificant, mentre que els exbatles Josep i Francesc Xavier Salas, que permeteren la construcció del camí en sòl rústic i firmaren unes llicències d'obra que no podien donar, no han de respondre de res. Serà l'Ajuntament qui pagui el desastre i, si no, el Consell de Mallorca com a responsable subsidiari. I, si no, les cases continuaran on són, per molt que es desesperin els jutges i els denunciants.

La lentitud de la justícia i la ineficàcia de les seves resolucions han servit de carta de franquesa perquè batles i regidors sense escrúpols permetessin la destrucció del territori. Gràcies a aquest deteriorament del sistema han proliferat pertot arreu les construccions il·legals, mentre alguns càrrecs públics s'han enriquit de manera indecent. La via contenciosa administrativa s'ha revelat com a frustrant, absolutament inadequada per prevenir les il·legalitats o restituir la legalitat, com ho demostra el cas de Llucalcari. L'existència d'un únic fiscal de medi ambient, que des del seu nomenament ja està desbordat per la feina, tampoc no anima a pensar que els abusos disminuiran.