La llavor, segons el diccionari, és «la part del fruit què,
desenvolupant-se en condicions adequades, dóna naixença a una
planta». L'home, tot d'una que tengué notícia d'aquest formós
miracle de la natura, i ja des de la més obscura antigor, començà a
crear el comerç de les llavors i les plantes. Aviat, per tot el
món, sorgiren llocs on es venien llavors de plantes, i també, com
no, plantes ja mig crescudes, sobretot per a tots aquells que no
tenien gaire paciència amb el procés de germinació de la
llavor.
Emperò amb això que un bon dia va aparèixer a Europa una llavor
una mica especial, i amb ella, naturalment, una planta. Una planta
que per cert té nom de dona: Maria Juana, o simplemet Maria, com
vulgueu. Aquesta planta ja la coneixien les més antigues cultures
del món, i la feien servir per a moltes coses, però quan arribà a
les ciutats modernes tot va canviar massa. L'home modern en va
treure molt de profit, també, però d'una altra manera ben diferent.
Per exemple, els holandesos, a Amsterdam, ja fa temps que crearen
unes lleis per comerciar amb aquesta planta. El govern holandès va
permetre l'ús de la planta en totes les seves formes. L'han emprada
per fumar-la o respirar-ne els vapors tranquil·lament a ca teva
després de la feina. També s'ha utilitzat amb finalitats purament
terapèutiques. N'han tornat a fer teixits o senalles, com ja es
feia antigament. Però sobretot, s'ha creat un turisme que ha donat
molts de diners a molta gent. Malgrat tot, alguns holandesos que
viuen a Amsterdam ja n'estan ben tips, de tanta Maria Juana, mentre
d'altres n'estan ben contents. Uns pensen que s'ha arribat a
degradar massa la vida de la ciutat i d'altres no hi veuen cap
inconvenient. Allò cert és que, no fa tant de temps, la vida a
Amsterdam no tenia res a veure amb na Maria Juana. Potser la
coneixien, però encara no havien arribat a treure'n tant de
profit.
A Mallorca les coses han esdevingut d'una altra manera. Aquí, na
Maria Juana i tots els seus fills sempre van acompanyats d'uns
homes que les vigilen, fins a tal punt que no poden sortir de ca
seva ni per anar a comprar. La llei que aquí es va crear per al
comerç de la planta va resultar ser més torta que un clau ganxo.
Una llei molt contradictòria, molt estranya i fins i tot
misteriosa. Sense cap dubte, aquesta llei la degué fer un polític
ben estrany i misteriós. Aquí, na Maria Juana no pot
desenvolupar-se com altres plantes, per cert que ben parescudes a
ella. Aquí resulta que la llavor d'aquesta planta no pot créixer en
condicions normals. El simple fet que la llavor de na Maria Juana
esdevingui una planta de Maria Juana és il·legal. A la ciutat de
Mallorca, així com en moltes altres ciutats d'Europa, la llavor és
presonera dins unes gàbies especials. Dins aquestes gàbies s'ha
hagut d'ajustar a unes normes que li han negat la raó de la seva
existència: convertir-se en una planta, créixer i reproduir-se en
llibertat, com totes les plantes. Podem posar exemples de plantes
que es desenvolupen en condicions normals: la tomatiguera, que dóna
tomàtigues, la vinya, que dóna vi, la lletuga i moltíssimes més.
Totes elles són lliures. Per què na Maria Juana no pot créixer en
condicions semblants? És una pregunta que avui es fan molts de
botànics i que encara no ha trobat una resposta coherent. La
contradicció de la llei és que un pot comprar llavors de na Maria
Juana a una tenda que sí és legal, però si vol fer germinar la
llavor de na Maria Juana dins el corral de ca seva o en un simple
cossiolet ja està caient en una grandíssima il·legalitat que el pot
dur fins i tot a la presó i rebre gairebé el mateix tracte que el
d'un delinqüent perillós o un traficant d'armes. Això ha creat
molta confusió entre la gent, sobretot entre els joves.
A Holanda, els governants han aconseguit que els joves tenguin
una informació ben clara del que suposa fumar na Maria Juana i
quines conseqüències pot tenir, i això ho han aconseguit simplement
des de l'educació, essencial en qualsevol societat. Posaria la ma
al foc que els que més fumen na Maria Juana a Holanda no són
precisament els holandesos, sinó els turistes que van allà a cercar
el que no tenen a ca seva.
Aquí, com sempre, les coses van al revés, i agrada més imposar
el càstig abans que l'educació. D'aquesta manera, un bon dia vas
pel carrer i un policia t'atura i et fa mostrar el que tens dins
ses butxaques. Si és na Maria Juana ja et pots preparar. Tan sols
la multa que et posarà el policia ja et pot deixar sense respiració
i morir-te allà mateix, enmig del carrer. Això sí, la llavor de na
Maria Juana la podem comprar, com no, a qualsevol tenda
especialitzada i completament legal, però només hi podem comprar la
llavor. El que se suposa que hauríem de fer després amb la llavor
ja esdevé un greu problema. La pregunta que jo em faig és la
següent: existeix alguna llei en el món més absurda que
aquesta?
La mar de la nostra justícia està molt brava i amb unes ones que
fan por, i a més a més hi ha molta però que molta boira. La
singladura no serà fàcil, però navegam en un vaixell fort, a prova
de tempestes i llamps terrorífics, a prova d'ones gegants i vents
amenaçadors. Sí, tenc esperances. Crec que l'home, malgrat tot,
encara raona una mica, i tard o prest hi trobarà una solució,
perquè si no ho fa, els lingüistes hauran de canviar el significat
de la paraula llavor, entenent per això: la part del fruit que,
desenvolupant-se en condicions polítiques adequades, dóna naixença
a una planta.
Pere Antoni Bover Serra, també dit Pere Yosco.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.