La llavor, segons el diccionari, és «la part del fruit què, desenvolupant-se en condicions adequades, dóna naixença a una planta». L'home, tot d'una que tengué notícia d'aquest formós miracle de la natura, i ja des de la més obscura antigor, començà a crear el comerç de les llavors i les plantes. Aviat, per tot el món, sorgiren llocs on es venien llavors de plantes, i també, com no, plantes ja mig crescudes, sobretot per a tots aquells que no tenien gaire paciència amb el procés de germinació de la llavor.

Emperò amb això que un bon dia va aparèixer a Europa una llavor una mica especial, i amb ella, naturalment, una planta. Una planta que per cert té nom de dona: Maria Juana, o simplemet Maria, com vulgueu. Aquesta planta ja la coneixien les més antigues cultures del món, i la feien servir per a moltes coses, però quan arribà a les ciutats modernes tot va canviar massa. L'home modern en va treure molt de profit, també, però d'una altra manera ben diferent. Per exemple, els holandesos, a Amsterdam, ja fa temps que crearen unes lleis per comerciar amb aquesta planta. El govern holandès va permetre l'ús de la planta en totes les seves formes. L'han emprada per fumar-la o respirar-ne els vapors tranquil·lament a ca teva després de la feina. També s'ha utilitzat amb finalitats purament terapèutiques. N'han tornat a fer teixits o senalles, com ja es feia antigament. Però sobretot, s'ha creat un turisme que ha donat molts de diners a molta gent. Malgrat tot, alguns holandesos que viuen a Amsterdam ja n'estan ben tips, de tanta Maria Juana, mentre d'altres n'estan ben contents. Uns pensen que s'ha arribat a degradar massa la vida de la ciutat i d'altres no hi veuen cap inconvenient. Allò cert és que, no fa tant de temps, la vida a Amsterdam no tenia res a veure amb na Maria Juana. Potser la coneixien, però encara no havien arribat a treure'n tant de profit.

A Mallorca les coses han esdevingut d'una altra manera. Aquí, na Maria Juana i tots els seus fills sempre van acompanyats d'uns homes que les vigilen, fins a tal punt que no poden sortir de ca seva ni per anar a comprar. La llei que aquí es va crear per al comerç de la planta va resultar ser més torta que un clau ganxo. Una llei molt contradictòria, molt estranya i fins i tot misteriosa. Sense cap dubte, aquesta llei la degué fer un polític ben estrany i misteriós. Aquí, na Maria Juana no pot desenvolupar-se com altres plantes, per cert que ben parescudes a ella. Aquí resulta que la llavor d'aquesta planta no pot créixer en condicions normals. El simple fet que la llavor de na Maria Juana esdevingui una planta de Maria Juana és il·legal. A la ciutat de Mallorca, així com en moltes altres ciutats d'Europa, la llavor és presonera dins unes gàbies especials. Dins aquestes gàbies s'ha hagut d'ajustar a unes normes que li han negat la raó de la seva existència: convertir-se en una planta, créixer i reproduir-se en llibertat, com totes les plantes. Podem posar exemples de plantes que es desenvolupen en condicions normals: la tomatiguera, que dóna tomàtigues, la vinya, que dóna vi, la lletuga i moltíssimes més. Totes elles són lliures. Per què na Maria Juana no pot créixer en condicions semblants? És una pregunta que avui es fan molts de botànics i que encara no ha trobat una resposta coherent. La contradicció de la llei és que un pot comprar llavors de na Maria Juana a una tenda que sí és legal, però si vol fer germinar la llavor de na Maria Juana dins el corral de ca seva o en un simple cossiolet ja està caient en una grandíssima il·legalitat que el pot dur fins i tot a la presó i rebre gairebé el mateix tracte que el d'un delinqüent perillós o un traficant d'armes. Això ha creat molta confusió entre la gent, sobretot entre els joves.

A Holanda, els governants han aconseguit que els joves tenguin una informació ben clara del que suposa fumar na Maria Juana i quines conseqüències pot tenir, i això ho han aconseguit simplement des de l'educació, essencial en qualsevol societat. Posaria la ma al foc que els que més fumen na Maria Juana a Holanda no són precisament els holandesos, sinó els turistes que van allà a cercar el que no tenen a ca seva.

Aquí, com sempre, les coses van al revés, i agrada més imposar el càstig abans que l'educació. D'aquesta manera, un bon dia vas pel carrer i un policia t'atura i et fa mostrar el que tens dins ses butxaques. Si és na Maria Juana ja et pots preparar. Tan sols la multa que et posarà el policia ja et pot deixar sense respiració i morir-te allà mateix, enmig del carrer. Això sí, la llavor de na Maria Juana la podem comprar, com no, a qualsevol tenda especialitzada i completament legal, però només hi podem comprar la llavor. El que se suposa que hauríem de fer després amb la llavor ja esdevé un greu problema. La pregunta que jo em faig és la següent: existeix alguna llei en el món més absurda que aquesta?

La mar de la nostra justícia està molt brava i amb unes ones que fan por, i a més a més hi ha molta però que molta boira. La singladura no serà fàcil, però navegam en un vaixell fort, a prova de tempestes i llamps terrorífics, a prova d'ones gegants i vents amenaçadors. Sí, tenc esperances. Crec que l'home, malgrat tot, encara raona una mica, i tard o prest hi trobarà una solució, perquè si no ho fa, els lingüistes hauran de canviar el significat de la paraula llavor, entenent per això: la part del fruit que, desenvolupant-se en condicions polítiques adequades, dóna naixença a una planta.

Pere Antoni Bover Serra, també dit Pere Yosco.