Espipellades de memòria històrica

Per a la seva anàlisi utilitzà, sobretot, la documentació dels despatxos oficials dels cònsols espanyols del port de Sète, a França. Eren temps difícils, de guerra civil i de confrontació bèl·lica entre dos models excloents d'entendre la societat. A través d'aquesta documentació hauria pogut construir, també, les primeres xarxes solleriques de comerciants de cítrics promogudes des del port de Sóller, allà al final del primer terç del segle denou. Era la primeria d'un intens trànsit de mercaderies a França i la conjuntura en la qual es posaren els fonaments per crear un teixit de penetració social, de primer ordre, en un estat com era França, disposat a plantar cara a la modernitat sense complexos. El consolat de Sète, entre molts altres detalls, aporta una gran quantitat d'informació sobre l'entrada de pròfugs i emigrants espanyols que entraven furtivament a França, fugint de la guerra carlista i intentant evitar les barreres frontereres controlades pels liberals. Tanmateix, la majoria d'aquests fugitius provenien de l'exèrcit carlista i del seu entorn social reaccionari, és a dir integrants de famílies tradicionals acomodades, clergues i propietaris rurals, alguns dels quals eren mallorquins que marxaren a l'exili, a la clandestinitat, en una conjuntura històrica en la qual el territori era controlat pels liberals progressistes espanyols. La memòria de la dreta, arxivada en les prestatgeries de l'oblit intencionat, està plena d'experiències de derrota, de fracàs, de violència, d'intolerància i, també, de clandestinitat. La dreta més recalcitrant també té els orígens a la muntanya i seria apropiat no perdre de vista que, com el bestiar, hi ha una tendència genètica a tornar-hi. Sobretot, convendria recordar i interioritzar aquells capítols del passat que poden incorporar elements orientatius en les estratègies de present.

Pere Fullana, historiador