algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Quadern de viatge

Diumenge, 8.- L'exhibició de riqueses o de poder, l'ostentació de l'opulència, són malformacions socials que s'estimulen des d'àmbits que no observen la discreció com una virtut. Fins i tot el caràcter mallorquí, altre temps de naturalesa reservada, s'ha vist malmès, modificat per una classe enriquida, especialment per l'especulació, la construcció i el turisme, que no sent pudor a mostrar les seqüeles de la seva incultura, prèvia i posterior. La constitució moral dels individus ha patit les conseqüències poc exemplars de la usura del guany, els danys del benefici ràpid, sovint exagerat o poc escrupulós. Així, la desmesura de l'artifici, l'excés en la decoració personal, la incontinència en l'acumulació d'elements visibles de poder econòmic, supleixen un paisatge interior devastat, desposseït d'atributs, qualitats o valors que ultrapassin l'estricte concepte comptable. Tanmateix, aquests no són vicis o imperfeccions de moderna incorporació a la societat, ans adaptacions de defectes tan antics com antiga és la humanitat. El tarannà col·lectiu és tediós de tan previsible, detestable de tan permanent i lineal. L'evolució té anomalies que, per raons genètiques ignorades, paralitzen els canvis que milloren la complexió mental. Modèstia i senzillesa sembla que només són imposicions temporals d'una determinada situació, no fruit de la convicció o de l'actitud personal.

Recórrer a la història ens instrueix sobre l'antigor de les imperfeccions. No és recent la feblesa d'exposar públicament la immoderació. Zaleuc, antic legislador grec del segle VII abans de Crist, volgué redreçar els costums corromputs dels lòcrides, per la qual cosa disposà de tot un seguit de normes i ordenances, cap d'elles efectiva als seus propòsits, tot i que algunes de les quals, malgrat la seva intenció i finalitat exemplars, no estan mancades de gràcia expositiva. Per exemple: que la dona de condició lliure no pugui portar darrere més d'una cambrera si és que no està borratxa; o que no pugui portar vestit ricament brodat, si no és dona pública i prostituta. Aleshores, és evident, mentre els homes practicaven els vicis privats, amb l'aquiescència de la legislació i de la moral vigents, s'atribuïa al sexe femení la culpa de pervertit els costums i d'obrar sense prudència. Cal reconèixer que, si més no, vint-i-set segles han estat suficients per acceptar que l'estupidesa, la vanitat i la fatuïtat no són patrimoni exclusiu de gènere, puix que són compartits, en igual mesura, per tots els membres que conformen el circ de la humanitat, que en això la paritat és exacta.

Dilluns, 9.- Un cop electes, les autoritats no admeten suggeriment, ni consell. Sembla que, massa sovint, el càrrec du implícita la prerrogativa de la infal·libilitat, i s'avesa més aviat l'oïda a l'afalac, que a la crítica. Els qui bé els volen, perquè no tenen interessos en els seus afers, per no callar esdevenen adversaris, envejosos o errats. Contràriament, els aduladors, que esperen treure, i treuen, profit de cada paraula, són tenguts per les veus creïbles del bon govern, a l'ombra del qual prosperen, amb independència del mal que causen. El poder allunya les persones sensates de la sensatesa, i apropa les insensates a la certitud de posseir l'única veritat universal existent, a l'obstinació de creure's inerrables i imprescindibles, a la temptació de divinitzar-se. Aquesta és la causa, en uns i altres, del desconcert quan perden o, per manca de socis, no governen: escapa a la seva comprensió que tanta gent pugui equivocar-se, cega per no adonar-se de la predestinació, i magnitud, de la seva obra. Això no obstant, és fàcil ser humà, àdhuc és necessari ser-ho. Ensopegar és l'aprenentatge més eficaç per aixecar-se i recomençar, tot i que molt rarament del desencert l'home n'extreu lliçó fecunda per a una segona oportunitat. Acceptar que l'ocupació política, a més d'estar subjecte a la voluntat democràtica popular, hauria de ser una activitat transitòria, fóra la primera passa per normalitzar l'existència d'aquells que han esdevingut funcionaris electes de la cosa pública.

Si de cas algun dia aquells que apreciam deixen de parar l'orella al batec del carrer, i silencien el molest xiuxiueig de la consciència, i ignoren la inspiració del sentit comú, allunyant-se de la realitat, i obliden la seva obligació de contribuir a la convivència, i, per tal de satisfer i complaure els poderosos, renuncien a ser justs per contribuir a la injustícia, i deixen de ser assenyats per esdevenir destructors del nostre territori, tampoc no hem de plànyer la seva derrota. Les adhesions incondicionals són producte de l'escassa intel·ligència dels adherits, la qual cosa sempre afavoreix els règims corruptes. Complicitats, totes les que calguin per una causa que compartim. Submissions, cap ni una. Pensar i elegir són dos dels nostres més irrenunciables privilegis. Tanmateix, ningú no hauria de poder doblegar el nostre compromís ètic amb la rectitud.

Lluís Maicas, escriptor

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.