Ferran Aguiló

N'hi ha que pesquen en la mar bruta

Ferran Aguiló15/07/07 0:00

Comencen a sorgir raonables dubtes sobre la idoneïtat d'alguns dels vaixells que solquen aquests mars tan delicats. Dubtam de la bona pràctica empresarial, que només cerca el benefici sense importar-li els problemes mediambientals que l'activitat tan potencialment perillosa pot provocar. Però encara dubtam molt més dels nostres governants, en els quals hem delegat la vigilància del que és fràgil patrimoni comú. Dubtam; perquè no actuen amb el rigor necessari, condicionats com estan pels oligopolis que controlen aquesta activitat. No sabem quin percentatge de complicitat han establert o si, en realitat, no poden anar més enllà en l'aplicació seriosa de la prevenció perquè el transport de mercaderies per via marítima és una activitat imprescindible que s'aturaria i causaria greus problemes a la ciutadania, si s'aplicàs una legislació pròpia de països avançats i preocupats pel medi ambient. Si és així "i jo m'ho tem" almanco se'ns hauria de tractar com a majors d'edat i explicar-nos clarament que mantenir en funcionament aquestes bombes contaminants és el preu a pagar per tenir els productes al portal i a un preu raonable, tal com exigim. Les catàstrofes anteriors serviren per elaborar una legislació europea molt més exigent en qüestions tècniques. Una legislació que s'aplica amb màniga ampla, quan s'aplica, com hem vist reiteradament.

===

L'accident del Don Pedro "absurd i encara no explicat de manera convincent" pot ser inevitable. Les seves conseqüències, no. Els vaixells haurien de ser més segurs, ja ho sospitam, però no hauríem de tenir dubtes sobre la qualitat i quantitat dels recursos tècnics per a combatre els vessaments accidentals. Al contrari del succeït amb el Prestige, aquí no hi ha decisions polítiques qüestionables: ningú no ha enviat el vaixell «al quinto pino». Potser no tengueren temps. Però em consta que les barreres i d'altres mitjans per controlar i combatre la contaminació han vengut de lluny i a tongades. Si és massa car tenir aquest material repetit en diversos punts de la geografia espanyola, que ens diguin quant és massa car per un govern. Hem de reconèixer que l'accident ha estat mínim, en part, per les mateixes característiques del vaixell sinistrat. Què hauria passat si, en lloc de dur un centenar de tones de combustible n'hagués duites un milenar? Mantenint la proporció del fugat, ara parlaríem d'una catàstrofe de conseqüències irreparables pel medi ambient i, també molt important, per l'economia turística.

===

La resposta conjuntural de les autoritats és, en el seu conjunt, bona. No han pertorbat les decisions dels tècnics i han donat la cara, des del primer moment, procurant allunyar l'alarmisme subjectiu que posaria en perill el turisme en època alta, que és l'únic que, per ara, s'espera d'elles. No és tracta de minimitzar els problemes sinó de presentar-los en la justa mesura: la contaminació publicitària no ha de ser més destructiva que l'ambiental. Els hotelers d'Eivissa ho han entès a la perfecció i públicament emeten un missatge de tranquil·litat que contradiu les ganes de brega demostrades per la dreta. Si el PP vol fer del Don Pedro el seu Prestige, primer, que demanin permís als seus votants i patrocinadors. No fos cosa que passant el partit per sobre del país acabin travelant amb els seus.