La dreta balear està embullada, pateix la síndrome de Ramsès, la més absoluta confusió. No sap cap on partir. Aquesta situació és lògica després de tota derrota electoral, però la seva situació és molt més trista. No només han perdut, sinó que el seu general en cap anuncià que partia cap a Amèrica abans que acabàs el període de pactes postelectorals. La dreta balear no estava acostumada a una desfeta amb decapitació inclosa. No és el mateix perdre una batalla amb el general en cap aguantant el tipus, donant ordres i injectant moral per refer les línies, que una fugida en direcció allende los mares .Una situació així és capaç d'esfondrar la moral al col·lectiu més ben estructurat. Durant els darrers quatre anys el PP de Matas s'ha gastat el que no es pot imaginar per presentar a l'electorat un nombre tan gran de realitzacions espectaculars que resultàs impossible la seva derrota. S'han equivocat de punta a punta. Tanta obra pública construïda a corre-cuita i tanta desmesura en les inversions és contraproduent. Genera desconfiança. Si a això s'afegeix una actitud prepotent, de menyspreu absolut no ja de l'adversari sino també del soci (com era UM), la derrota era probable. I això que tenien totes les condicions objectives a favor. Han basat la seva política en la construcció quan a l'Arxipèlag hi ha 50.000 llocs de feina directes i 50.000 més d'indirectes lligats a aquest sector. Aquest factor fa encara més tràgica la desfeta: cent mil famílies vivint del formigó en un país amb un substrat conservador enorme i no han arribat als 200.000 vots! És impossible fer-ho pitjor. Han perdut perquè han caigut en la desmesura. Han creat por, han escampat por, han aixecat la polseguera de la por. I ara estan confusos com Ramsès.