nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
10°

La batalla ideològica a l'entorn de la llengua

Hi ha ideologies polítiques amb una tendència més accentuada a utilitzar la mentida com a tàctica política. Probablement la dreta conservadora, per aquestes contrades si més no, ha estat la que més n'ha abusat. Té la seva lògica, si hagués de viure dels sufragis de la gent de la qual en representa els interessos, no es menjarien mai una rosca democràtica. I com que aspiren a ocupar el poder polític, el recurs a l'engany és la drecera més senzilla.

La llengua és una qüestió social de primera importància, i com a tal, si més no als Països Catalans, agafa, per bé o per mal, una dimensió política. És obvi, i ningú ho pot negar, que hi ha una part de la qüestió lingüística que és política, i per tant es mou en els paràmetres de la ideologia.

Està clar que les discussions filològiques pertanyen al camp de la ciència, i qui vulgui polititzar aquesta part és, simplement, un impostor. Ara bé, la part sociolingüística i, més concretament el debat sobre la política lingüística, s'ha de debatre en el camp de la política. I aquí hi entra en joc la ideologia.

Em fa l'efecte que, com en altres camps, qui ha fet més feina en aquesta qüestió, durant aquests darrers anys, ha estat la dreta neocon i els seus laboratoris d'idees. La dreta liberal (la de bon de veres, no la que usurpa el concepte), la socialdemocràcia, l'esquerra i, paradoxalment, el nacionalisme, hi ha fet poca feina de reflexió i d'actualització dels missatges al voltant de la qüestió lingüística. Probablement han confiat que les seves postures (molt semblants) són tan de sentit comú i tan evidents, que semblen no haver-se'n preocupat gaire.

Ara ens trobam que avui, en el nostre país, en ple segle XXI, en un món globalitzat i que aposta per la diversitat cultural i pel respecte a totes les llengües i cultures, encara continua viu, i no només això, sinó que es troba en plena ofensiva, un discurs contrari a la plena recuperació de la llengua catalana. És tan increïble que això passi, que la reacció de bona part dels polítics és intentar ignorar el problema i eludir el debat.

Bé, doncs per molt que a la gauche divine i a una part de la «classe» política no li agradi, actualment hi ha, al carrer, als mitjans de comunicació, instal·lat en la societat, un debat sobre la qüestió lingüística. I no serveix de res amagar el cap sota l'ala o negar-ne l'existència.

A mi també em resulta desagradable i desesperant veure com hi ha una minoria de renegats que menyspreen la nostra llengua i la somien desapareguda. Gent que com que saben que plantejar les coses tal i com les volen no seria gaire popular (i ells ho volen ser molt, de populars), es dedica a embullar, mentir i manipular.

Crec que s'ha d'acabar la por a la crispació, que tanmateix creen igual, i s'ha d'afrontar el debat de cara. Tots els pobles, tribus, països i col·lectius humans tenen el dret de defensar allò que és seu, allò que els pertany i que els identifica. I la major part de persones ben nascudes del món així ho entén i així ho vol. La immensa majoria de persones, hagin nascut a Mallorca, a Espanya o a qualsevol altra part del món, entenen i donen suport al fet que els mallorquins protegim i projectem i posem els mitjans necessaris per fer-ho, la nostra llengua. És veritat que de traïdors, renegats i venuts n'hi ha pertot i a Mallorca també en tenim, però no ens hem de deixar dur per la seva dinàmica de mentida, autoodi i manipulació.

Som partidari d'encarar el debat polític i ideològic al voltant de la llengua, de cara, sense embuts. I, evidentment, sense mentides.
Tomeu Martí i Florit, periodista

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.