La decisió de la batlessa de Palma, Aina Calvo, de suspendre durant un any totes les llicències d'obra a la façana marítima de la ciutat des del final de les Avingudes fins a l'edifici de Gesa suposa dur a la pràctica una qüestió clau que ha unit a totes les forces del centreesquerra, oposades al fet que es construís una murada de pisos de superluxe entre el principi de l'autopista i les populoses barriades situades al darrere. L'objectiu final, quan s'han acomplert els terminis legals, és fer una gran zona enjardinada, pas previ perquè la ciutadania pugui gaudir d'un espai verd de primera categoria i perquè el conjunt de Ciutat s'obri encara més a la mar. Els intents del PP de convertir la façana marítima en un gran negoci privat d'empreses en part vingudes de fora de Mallorca ha estat una de els causes de la seva derrota electoral. El benefici privat forà es va situar per sobre de l'interès general. El resultat és que ara governa Palma un pacte tripartit encapçalat per una primera vara socialista que ha reconduït la situació al lloc que desitjava bona part de la població. El cap de llista d'UM, Miquel Nadal, féu d'aquesta qüestió un dels principals cavalls de batalla de la seva campanya electoral. Els pisos de la façana marítima de Palma són caríssims. Els que s'han construït sobre la murada es troben entre els més cotitzats de l'Estat espanyol. Aquesta dinàmica duia a l'encariment de la resta del mercat immobiliari de Ciutat. Aquests tipus d'operacions disparen els preus per totes bandes. El Cort progressista havia de posar-hi ordre.