No sabem quants dies més de feina farà el ministre de Defensa australià, Brendan Nelson, però segur que avui són menys dels que es podien suposar la setmana passada. La causa ha estat unes declaracions que ha fet, sense dubte són molt honestes, però també molt incòmodes pel seu cap, el primer ministre John Howard. Mantenir la seguretat en el subministrament de recursos naturals del Pròxim Orient és una prioritat per a Austràlia. És adir, els soldats australians que són a Iraq hi són sobretot per assegurar petroli per als australians. La premsa australiana i els partits de l'oposició s'hi han afuat. Acusen Howard d'inventar-se la política sobre Iraq i la seva justificació sobre la marxa. En part, l'escàndol sembla exagerat. No sabíem tots que la guerra a Iraq no començà per destruir armes de destrucció massiva ni per imposar democràcia a la regió, cap de les quals no s'han complert? Es començà per aconseguir l'objectiu que ja es va assolir en els primers mesos: assegurar els pous de petroli més importants del món. El ministre Nelson no ha dit res de nou. Només és que no havíem sentit mai aquestes paraules d'un ministre que té soldats a Iraq. Els crítics ho havien dit, els insurgents dins Iraq, els líders dels països àrabs, els terroristes, els comentaristes i estrategues acadèmics, tots ho havien dit. Però un ministre de Defensa occidental mai no havia admès que el petroli fos una prioritat. Ara poden passar dues coses: Nelson pot ser expulsat del Govern, enviat a fer companyia amb aquells crítics, insurgents, dissidents i opositors que pensen com ell. O el govern de Howard pot assumir la declaració i dir amb la cara ben alta que sí, que es tracta del petroli i la resta són minúcies. Amb el caràcter de Howard, que té un semblant d'ingenu que recorda alguns moments de George Bush, qualsevol cosa és possible.