Dijous passat es varen publicar les notes de la Selectivitat d'enguany. Els resultats han estat semblants als dels anys anteriors: gairebé un noranta per cent dels alunes que s'hi presenten aconsegueixen aprovar. El balanç, per tant, és altament positiu. Sempre hi ha qui es demana com així hi ha d'haver una prova tan traumàtica com aquesta si tammateix només serveix per constatar que qui ha aprovat el batxillerat ja està prou preparat per anar a la universitat.
Abans de contestar aquesta pregunta vull que quedi clar que jo som un ferm partidari de la Selectivitat. I, a més a més, crec que la seva estructura actual no és dolenta. Tal vegada es podria millorar amb un parell de retocs, però el bessó és el que ha de ser. La Selectivita serveix, abans de tot, per unificar els programes i els criteris d'avaluació dels distints centres educatius. Tots els qui ens dedicam a la docència sabem que les programacions sempre són orientatives i que cal adaptar-les a cada grup i àdhuc a cada alumne concret. Aquesta contextualització, emperò, no pot ser gratuïta, ha de tenir uns límits clars, especialment al batxillerat, quan ja no es tracta d'obtenir el títol mínim que es pot exigir a qualsevol ciutadà, sinó que ja parlam de la preparació per poder cursar estudis superiors. I aquests límits són els que ens deixa molt, però molt clars l'existència d'una prova final comuna per a tothom. Per altra part, tenim el problema de l'accés de l'alumnat als estudis universitaris. Resulta que hi ha moltes carreres que no disposen de totes les places demanades i, generalment, el criteri de selecció és el de la nota. Sense una prova comuna que igualàs el grau d'exigència, alguns centres educatius podrien tenir la temptació d'inflar l'expedient dels seus alumnes perquè tenguessin més facilitats per poder assolir la matrícula als estudis que desitjassin. I això, naturalment, aniria en detriment d'aquells centres que fossin realment rigorosos i objectius. Es premiaria, per tant, els qui fessin les coses malament per davant dels qui les fessin bé.
El fet que hi hagi tants d'aprovats és per mor que la selecció ja s'ha fet en origen. Efectivament, els dos motius abans indicats fan que els centres s'afanyin en la seva tasca docent i en el grau d'exigència als seus alumnes. D'aquesta manera, la immensa majoria dels qui aproven segon de batxillerat, estan prou preparats per afrontar la selectivitat amb garanties d'èxit. Generalment els pocs que suspenen solen ser, o bé els qui han aprovat justet justet, o bé els qui només han fet assignatures soltes durant el curs i han tengut abandonades la resta. Llevat d'aquests dos casos, els suspesos són molt pocs. I és que la selectivitat ja havia complert la seva tasca abans de tenir lloc!
És ver que els alumnes pateixen molts de nervis, però s'ha d'entendre que també és una preparació per al que els vendrà després: tant a la universitat com després, si s'esdevé, a les oposicions que es puguin presentar, es trobaran en situacions similars, que hauran de ser capaços de superar sense traumes.
