El PSOE i UM tenen la responsabilitat màxima del pacte. Ells són, en més del 90%, els responsables que l'acord funcioni i que, en conseqüència, els permeti a tots dos superar amb èxit l'objectiu partidista que mitjançant l'aliança esperen assolir. Els altres, el conglomerat de partits que formen el Bloc i els dos altres escons a PSOE-Eivissa pel Canvi, són elements necessaris però, a pesar que hores d'ara ningú no ho vulgui contemplar, també seran els damnificats de l'èxit del pacte, si és que així acaba, triomfant. No és una avaluació gratuïta. Els dos escons eivissencs existeixen perquè el PSOE va fer de la necessitat virtut, però és clar que les dues forces "EU i ERC" és impossible que els haguessin assolit per si soles, i fins i tot conjuntament en Eivissa pel Canvi l'objectiu "quan pareixia que no es faria la coalició amb el PSOE" màxim era un escó. Pel que fa al Bloc "comptant l'aportació menorquina" la feblesa és manifesta si s'observa que són més partits que no diputats. Cinc escons per a sis formacions: els dos PSM, EU, els dos Verds i ERC. Més nítida encara és la debilitat si es concentra l'atenció només a Mallorca: no es tracta sols de la pèrdua de vots del Bloc "considerable", sinó que la formació majoritària, el PSM, és la principal damnificada a cada elecció d'ençà del primer pacte de progrés, al Consell de Mallorca el 1995: fa dotze anys tenia cinc escons; en fa vuit, quatre; en fa quatre, tres; i ara, dos. El procés serà el mateix amb el Bloc. No se tracta d'una valoració ideològica, sinó pura constatació política: l'esquerra del PSOE "i PSM, EU i Verds això són" és un vas comunicant amb els socialistes i per poc bé que els vagi a aquests, aquells baixen. I alhora aquesta constatació és també l'evidència per la qual el Bloc no pot deixar d'existir, perquè ara sí que està fora de dubte que els partits que el formen, tot i ser tan diferents com que ni tan sols han pogut negociar amb una sola veu, estan encadenats uns als altres per allargar el màxim possible la supervivència.
La debilitat del, en el fons, inexistent Bloc fa que el pacte estigui nucleat en PSOE-UM. Són els dos partits que poden assegurar la permanència de l'experiment més enllà d'un segon parèntesi. El pacte viurà moments durs. L'oposició que ha mostrat el PP que farà serà duríssima. Rosa Estaràs ha tengut aquesta setmana dues intervencions insòlites, en els usos parlamentaris: primer, dejectar Maria Antònia Munar per ser presidenta del Parlament, quan el que és habitual és mantenir una mínima cortesia institucional que no ha volgut tenir; i, segon, dir que ha anat «per imperatiu legal» a l'audiència amb la nova presidenta del Parlament, un menyspreu institucional mai no vist. Prova, a més de la tutela directe d'Àngel Acebes que pateix ja el PP balear, de com aniran les coses els pròxims mesos. I de com anirien si el PP guanyàs les eleccions generals. Aquesta ferotge oposició se traduirà en el fet que el PP aprofitarà qualsevol absència d'un diputat de la majoria per fer perdre votacions als progressistes. Fins ara, l'educació parlamentària feia que si el grup majoritari tenia una baixa, un de l'oposició s'absentàs del ple per mantenir així l'equilibri; un ús d'elegància parlamentària que no és gens segur "més aviat tot el contrari" que se mantengui aquesta legislatura.
Davant d'aquesta previsible oposició sense precedents a Balears, PSOE-UM hauran d'afinar molt per mantenir-se com un bloc homogeni i, alhora, intentar sostreure's als moviments, d'altra banda comprensibles, que el Bloc haurà de fer de consum intern "com el del passat cap de setmana per part del PSM" per fer-se notar. La distribució de conselleries fa pensar que l'aliança entre socialistes i nacionalistes és molt forta ja que s'ha repartit totes les àrees estratègiques. Però així i tot no els serà fàcil. En qualsevol cas el que és segur és que l'èxit o fracàs del pacte, és a dir que pugui anar més enllà de 2011 o que s'hi encalli, dependrà de com se condueixi el seu nucli, PSOE-UM.
