Aquests dies en què molta gent està de futris amb la declaració d'Hisenda, l'anunci de les darreres despeses del Govern no contribueixen a millorar l'humor col·lectiu. Per a més inri, si mirem cap a Cort tampoc no tenim motiu de tranquil·litat. La senyora Cirer s'ho passa d'allò més bé a l'oposició. Somriu tothora. Si sembla que berena de franc d'una xocolatassa amb quemullar! Algú li hauria de recordar que, tot i el seu bon humor, no hi ha cap motiu per a riure. Abans de deixar la batllia va aprovar el projecte d'urbanització de ses Fontanelles. Això vol dir que si la senyora Calvo vol recuperar aquest aiguamoll per a Palma, haurà d'indemnitzar degudament l'empresa que hi ha promogut un centre comercial d'oci. I qui la pagarà, aquesta indemnització? Nosaltres, és clar. Vostè i jo. La ciutadania, tant de dretes com d'esquerres, té la percepció que en aquesta darrera legislatura els doblers públics no s'han administrat amb la cura necessària. Això fa que sigui molt crítica amb els darrers moviments o acords que tenen lloc en els despatxos mig buits. Sap que l'ambició desbocada conclou els negocis que estaven pendents d'una signatura o d'una encaixada de mans. La gent s'ha acostumat a esperar el BOIB amb la mateixa morbositat que altre temps, a posta de sol, esperava la sortida de L'Última Hora amb la desgràcia d'avui. Cada dia sospitem que ens haurem d'escurar, novament, la butxaca. I de quina manera! El Molt Honorable en funcions decideix abonar un milió dos-cents mil euros a Santiago Calatrava per una maqueta d'un palau de l'òpera que, probablement, mai no es construirà. En realitat, aquest encàrrec respon a un compromís adquirit per Presidència amb finalitats electorals, que pagarem a escot. L'altra despesa imprevista ens arriba a través de la Conselleria d'Educació. L'Honorable (també en funcions) Francisco Jesús, no ha volgut lliurar al conserge les claus del que ha estat el seu despatx sense signar, abans d'anar-se'n, un concert econòmic entre Educació i les escoles de l'Opus. Fiol ens ha inoculat el verí de l'escorpí. Perquè l'Honorable Francisco Jesús, ha estat un dels exponents més rellevants de l'anticatalanisme obsessiu de Jaume Matas. D'això, però, tindrem temps de parlar-ne. Si fa no fa tota una vida. I el punt de referència i comparació ja està establert: el franquisme. Jaume Matas, Francesc Fiol, Mateo Torres Bestard, Canuto Boloqui, tots caben en el mateix sac! En fi... Parlem de diners. O de desvergonyiment. O d'ambdues coses. Perquè els deutes que ens deixa el govern sortint, els pagarem rigorosament. Però el descrèdit personal, en què cauen els que els han administrat amb un partidisme o frivolitat evidents, no s'oblida així com així. Ni refugiant-se a Nova York ni cercant un lloc de treball discret a l'empresa privada aconseguiran passar desapercebuts. El seu pas per la vida pública s'ha caracteritzat per un seguit d'errors massa cridaners. Als polítics, se'ls suposa una honorabilitat inherent al càrrec públic que ocupen. Bé, doncs, què us puc dir? No sempre les coses són com ens pensem.