La impossibilitat de formar una majoria al voltant del PP i la constitució del Pacte denominat popularment de Centre Esquerra, ens situa davant la mateixa realitat de sempre i amb els interrogants de fons que arrossegam des de la Transició. Constituir majories no ha estat mai fàcil, almenys des de 1983, i aquestes dificultats s'han agreujat des de 1995 i fins a l'actualitat, amb dotze anys d'insatisfacció, de neguit, de frustració, de malestar, de divisió i de descontent, sobretot dels poders fàctics, que no acaben de posar-se d'acord. Uns poders que, històricament, s'han dedicat a debilitar la dreta i a criminalitzar l'esquerra. En aquest sentit hi ha una línia de continuïtat, un «continuum històric», liderat per una oferta política conservadora que ha acabat gairebé sempre fracassant i impedint un projecte conservador sòlid i equilibrat. Entre les característiques més rellevants de la continuïtat hi ha estat molt present la «pactofòbia», AP, PDP, PL, PP i UM són sigles que mai no aconseguiren respectar-se, ni trobaren mai el punt de convivència i d'harmonia. La dreta illenca, seguint altres models regionals, manifesta una tendència fòbica als pactes i una inclinació a la laminació o eliminació del soci. Aquesta cultura política, tanmateix, ha acabat generant inestabilitats, insatisfaccions, inquietuds i incerteses, no només entre la militància sinó que aquestes incomoditats s'han transferit a la ciutadania. En contraposició a aquesta cultura autista que voreja actituds antisocials, hi emergeix una cultura política alternativa que només té sentit si és capaç de rompre les continuïtats i les inèrcies tradicionals del centre esquerra i romp amb la seva tradició mateixa de fragmentació interna. El pacte, que no hauria d'assentar-se i cohesionar-se únicament en la «ppfòbia», té vocació rupturista, és a dir l'objectiu de corregir les inèrcies tradicionalment viciades de la democràcia balear, per socialitzar confiança i projectar-se a través d'un llenguatge polític nou i la capacitat per reordenar, reorganitzar, reconduir, reprendre i reequilibrar la vida social i política, amb la col·laboració sincera dels poders fàctics intel·ligents.