De cada vegada està més clar que, a les eleccions de fa quatre setmanes, el Partit Popular a les Illes Balears va perdre molt més que el poder. De fet, no es pot dir que la pèrdua del poder l'hagi fet entrar en crisi, sinó que ara es comença a besllumar que la crisi ja havia començat molt abans de les eleccions. Va començar amb un candidat que no tenia gens de motivació, ni per presidir el Consell de Mallorca, com va declarar ell mateix en plena precampanya, ni per intentar renovar la victòria de fa quatre anys. Només així s'explica la poca diligència que va demostrar el president Matas a l'hora d'intentar un pacte que li permetés continuar governant un cop perduda la majoria absoluta. I ara acaba d'anunciar que ni tan sols prendrà possessió de l'escó de diputat i que es retira de la política per dedicar-se a l'empresa privada. Resulta mal de creure que tot això no ho tengués ja planejat des d'abans de les eleccions, perquè no sembla que es pugui gestionar el compromís amb una empresa nord-americana com a resultat d'una inspiració sobtada i en qüestió de pocs dies. No és estrany, per tant, que aquestes darreres setmanes hagi estat objecte de dures crítiques per part dels que fins fa poc li besaven els peus, i que ara l'acusen d'abandonar el vaixell que s'enfonsa. Per cert que una de les persones que fins ara no ha dit res és la que més motius tendria de fer-li retrets, l'escriptora Maria de la Pau Janer, que segons deia havia acceptat anar a la llista del PP per un compromís personal amb el president Matas, i que ara s'ha de trobar necessàriament ben desemparada dins un partit i un Grup Parlamentari que no l'accepten, com ha quedat ben demostrat. Però no només ella té motius per estar preocupada. Quan un partit perd el seu referent principal i queda sense cap visible, corr perill d'entrar en una fase de lluites internes, que en aquest cas es veuran agreujades per la pèrdua del poder. Ara es veurà amb claredat (ja s'ha començat a veure aquests darrers dies) que el monolitisme del PP era només aparent. I no li serà fàcil trobar una fórmula de conciliació de les dues tendències principals que s'estan manifestant en el seu si, perquè les diferències entre elles són senzillament insuperables. Millor dit: només es podien dissimular mentre hi havia una figura indiscutida que les mantenia acopades. Desapareguda aquesta figura, el PP haurà de dilucidar si vol seguir una línia més acostada a la realitat illenca, que podria representar el batle d'Inca Pere Rotger, o si segueix l'estela de l'ala més dretana i espanyolista que representa el batle de Calvià, Carlos Delgado. La primera decisió d'aquest darrer, d'augmentar-se un sou ja exagerat en prop d'un 50 per cent fins als 90.000 euros anuals, ha deixat definitivament clar a qui encara no li tenia que allò de «sin complejos» que preconitza aquest sector del PP vol dir en realitat «sense escrúpols». Que el batle de Calvià consideri que ha de cobrar un sou que és més del doble del que cobrava la batlessa de Palma, que la nova batlessa Aina Calvo ja ha dit que no pensa modificar, és sens dubte un escàndol que posa de manifest la necessitat, que ja vaig defensar en una altra ocasió, de fixar per llei els barems pels quals s'estableixin els sous dels batles i regidors segons criteris homogenis i objectius, i no segons els capritxos de qui té la majoria absoluta i pensa que això l'autoritza a aficar mà a la caixa «sin complejos». L'hermetisme que fins ara regnava dins el PP i que ara comença a clivellar-se no permetia ni tan sols entreveure la nòmina dels descontents, però és indubtable que hi són. Descontents amb la manca de complexos, però també amb la manca d'escrúpols. Seria injust pensar que tots els dirigents del PP són tan corruptes com els que fins ara han estat descoberts. També és obvi que són molts els que no compartien la deriva cap a la dreta extrema que, per molt que a alguns els sàpiga greu, defineix cada vegada més clarament el rumb de la nau conservadora. La retirada de Jaume Matas constitueix per a aquests dirigents del PP la darrera oportunitat de configurar una dreta civilitzada a Balears.
Ara veurem si seran capaços d'aprofitar-la.
