L'oferta realitzada pel Govern Zapatero el març passat a ETA en el sentit que legalitzaria l'esquerra arbertzale a canvi que l'organització armada basca no cometés atemptats fins a les passades eleccions, deixa fora de tot dubte el fet que la negociació ha existit i que s'han efectuat tots els esforços possibles per establir ponts d'entesa. La Moncloa ha «desmentit» aquesta informació del diari Gara, però el seu contingut té molta lògica.
Lluny d'avergonyir-se'n o d'amagar-se'n, la Moncloa hauria de reconèixer, en un acte de coratge, que ha fet tot el que estava al seu abast des d'una perspectiva democràtica per posar fi a qualsevol possibilitat de violència. L'abandó de la treva per part d'ETA i el temor d'un atemptat han endurit l'actitud de Zapatero. També s'ha produït un acostament clar entre el Govern socialista i el PP en matèria antiterrorista. Però la gran pregunta continua vigent: serà capaç l'Executiu actual de posar fi a la violència després d'haver fracassat en l'intent tots els governs democràtics des de 1977? A hores d'ara és evident que les posicions s'han allunyat. Zapatero ho té molt difícil. D'una banda, el PP de Rajoy pressionant per trencar tots els ponts de diàleg i, de l'altra, la tossudessa d'ETA a l'hora d'entendre que la violència no té gens de sentit. I d'aquí a pocs mesos s'hi afegirà un factor més: la proximitat de les eleccions generals. Que ara es coneguin els esforços de Zapatero per arribar a acords, no lleva gens de legitimitat a la posició actual de fermesa, sinó tot el contrari, per molt que ho «desmenteixi» de manera oficial.
