Ahir es donava per segur que aquest cap de setmana no s'assolirà l'acord entre PSIB i el Bloc amb vista a la reconstitució del Pacte de Progrés. Les exigències d'alguns partits del Bloc s'han elevat durant els darrers dies, precisament coincidint amb l'anunci de la renúncia de Jaume Matas. És com si, a mesura que es va aclarint més i més el panorama per al centreesquerra, anàs creixent la contestació dins el PSM. Sorprèn que el seu cap de files, Biel Barceló, home de diàleg i de sentit de país s'hagi vist desbordat aquests darrers dies per un sector de veterans del seu propi partit, disposats a aixecar el llistó de les exigències fins a posar en perill l'estabilitat del pacte. És just que el PSM reclami el màxim possible, però tenint en compte que és un dels quatre partits que integren el Bloc. És evident també que els dirigents d'EU són, en aquests moments, molt més proclius a l'acord que no els nacionalistes d'esquerra. Però, en tot cas, el que s'hauria d'haver intentat des de fa temps és no donar un espectacle com el que es produeix ara. La negociació començà fa quasi un mes i, de cara a la ciutadania, ja fa temps que s'hauria d'haver tancat amb èxit. Aquestes estirades de darrera hora donen ales al PP, que s'ha cansat de dir que «un pacte entre sis partits és molt mal d'aconseguir». En realitat, hauria de ser un diàleg del PSIB amb UM d'un costat i el Bloc de l'altre. Però a l'hora de la veritat tot s'ha distorsionat. Si Barceló no agafa les regnes i actua com a cap de llista suprapartidista que ha assumit ser la cara visible del Bloc amb totes les conseqüències, s'acosten hores molt difícils.
L'electorat no entén de més o menys competències en mans d'uns o dels altres, sinó de feina ben feta en el seu conjunt. S'ha de recordar l'experiència del quadrienni 1999-2003. Els seus fracassos més importants duien la marca de desencontres personals.
Els nervis d'últim moment donen moral al PP, i no s'ha d'oblidar que compta amb 29 diputats que podran desenvolupar una pressió molt forta. És l'hora de donar moral a la pròpia gent i no de caure dins contradiccions internes i gelosies que donen ales a la dreta.
