A Tony Blair li queden cinc dies més com a cap del govern britànic. En les darreres setmanes hi ha hagut rumors de tot color sobre el que farà una vegada deixi la residència de Downing Street. S'ha dit que li agradaria dirigir un projecte d'unificació de les religions. S'ha dit que primer es dedicara a les memòries i llavors als circuits de conferències abans de agafar un càrrec internacional. Però aquesta setmana ha sortit quelcom nou: es diu que George Bush voldria que Blair fos un enviat especial al Pròxim Orient. Un oficial de la Casa Blanca ha dit a la BBC que Blair ha parlat del càrrec amb Bush i amb Condoleezza Rice, la secretària d'estat americana. Només li faltaria aquesta després de tots els acudits dels darrers anys sobre Blair el canet de Bush. Ara que es retira com a primer ministre que intenti ajudar Rice a fer la feina en la qual s'ha demostrada tan poc competent no sembla una passa endavant. Ja estam que si acceptàs una feina així, oficialment seria el representant dels Estats Units, la Unió Europea, Rússia i les Nacions Unides, el quartet que arrossega des de fa uns anys un programa d'accions, un mapa per a la pau, que ningú no respecta. Se suposa que seria una persona «neutral» que aportaria al càrrec l'experiència d'haver negociat la pau a Irlanda del Nord. Se suposa que aportaria les seves qualitats com a líder per arrossegar els partits polítics, les faccions armades, els grups econòmics, les tendències religioses i l'opinió pública cap a un sol punt. Se suposa que sabria qualcar entre les exigències de Washington que solen defensar la posició israelita, i les europees, que solen tenir en compte els palestins.
Però també hem de suposar que el projecte no seria més que una perllongació de la visió de Bush per a la transformació dels països àrabs en una societat feta en la imatge de la democràcia americana. I si és així, hem de suposar que fracassaria. Però potser és l'única manera que ell veu per poder arreglar el caos que han sembrat a l'Iraq.
