Les sis localitats més poblades de Mallorca són Palma, Calvià, Marratxí Llucmajor, Manacor i Inca. Políticament tenen un valor definidor del conjunt de l'Illa perquè suposen el 70% del cens electoral. I és allà on se viu amb comportaments sociològics més «urbans», i ara encara més que estan totes relacionades com mai gràcies a la nova xarxa viària feta aquesta darrera legislatura. Val a dir, emperò, que deixar avui en dia a la resta fora de la catalogació sociològica «urbana» no té sentit a no ser per preservar la fantasia simbòlica d'una Mallorca que ja no existeix, més enllà d'algun petit indret. Però així i tot aquest univers de vot «urbà» específic de les sis localitats és electoralment important per sí mateix a l'hora de definir estratègies de futur per a cada partit. És allà on el PP ha suportat els últims 20 anys la seva gran força que li ha permès fer les dues majories absolutes (1995 i 2003). Per tant, el PSOE, si vol algun dia guanyar el PP en vots a tota l'Illa, ha de saber actuar en aquest àmbit perquè si no seguirà tot igual. I què hi ha passat el 27 de maig?
Pel que fa a la participació, el 2003 va ser de 221.823 vots vàlids, el 62'7% del cens, mentre que enguany ha estat de 226.977, el 58'8%. Evidentment ha baixat, un 3'9%, una diferència que no fa malbé l'anàlisi. Per altre costat, aquest vot «urbà» representa el 67'5% del vot municipal depositat a tot Mallorca. Del qual els conservadors s'han duit (sense comptar els dels residents absents) el 44% (99.918), el PSOE el 30% (69.725), el Bloc "i assimilats per cada cas concret on no s'ha fet: PSM, EU-Verds i coalició manacorina d'esquerra nacionalista- el 8'3% (18.952) i UM el 6'6% (15.141).
En relació a fa quatre anys el PP manté pràcticament els mateixos vots (en va fer 99.752), i en perd només 166; mentre que el PSOE és el partit que experimenta major creixement, ja que en suma 11.205, la qual cosa representa un increment del 19'1% en relació a quatre anys abans, gràcies sobretot als 9.612 augmentats a Palma, és a dir, que la capital segella el 86% de l'avanç total dels socialistes en l'àmbit «urbà» de Mallorca. UM puja 1.883 sufragis, gràcies també al bon resultat a Palma ja que a la resta de poblacions «urbanes» baixa o incrementa en xifres insubstancials. El Bloc sofreix un sinistre total ja que passa de 34.432 a 18.952, és a dir, una pèrdua del 45% del vot, i el pitjor de tot per a aquesta formació és que "al contrari del que diuen en públic els seus dirigents- no es deu només a Palma perquè per tot perd gran quantitat de suport. En aquest àmbit de vot «urbà» el bipartidisme (PP+PSOE) s'incrementa, passant del 71'3% de fa quatre anys al 74'7% d'ara. En relació al comportament d'aquest índex el 2003 l'augment relatiu actual és del 7'2%. Són dades rellevants, aquestes, perquè indiquen clarament que a pesar del desastre del Bloc i del manteniment amb tendència a la baixa del nacionalisme d'UM, les opcions de concentrar vot és l'únic que poden fer els partits petits per sobreviure perquè la pressió dels dos grans s'incrementa elecció a elecció, a pesar que sovint pels reflexos en superfície, escons, no se vol veure. Val a dir que fa 8 anys el bipartidisme estava lleugerament per sobre del 65% en aquestes zones «urbanes», preses en la seva totalitat, i que pel contrari ara, a causa del fort increment experimentat, frega el 75%. Un nivell de bipartidisme molt semblant a l'experimentat en el vot al Consell, 75'4%, i al Parlament, 75'8%, per Mallorca; i un creixement en consonància ja que el 2003 va ser del 70'8% i el 1999 del 67%, en el vot autonòmic (Consell i Parlament). La qual cosa demostra el pes del vot «urbà» en el comportament del sufragi general a tota l'Illa. A l'hora d'establir estratègies per al futur, el PSOE hauria de saber llegir aquests resultats i no deixar-se endur per símbols i fantasies, que els números no enganen. Se la jugarà "i els petits també, és clar- en aquest àmbit «urbà».
