Les sis localitats més poblades de Mallorca són Palma, Calvià,
Marratxí Llucmajor, Manacor i Inca. Políticament tenen un valor
definidor del conjunt de l'Illa perquè suposen el 70% del cens
electoral. I és allà on se viu amb comportaments sociològics més
«urbans», i ara encara més que estan totes relacionades com mai
gràcies a la nova xarxa viària feta aquesta darrera legislatura.
Val a dir, emperò, que deixar avui en dia a la resta fora de la
catalogació sociològica «urbana» no té sentit a no ser per
preservar la fantasia simbòlica d'una Mallorca que ja no existeix,
més enllà d'algun petit indret. Però així i tot aquest univers de
vot «urbà» específic de les sis localitats és electoralment
important per sí mateix a l'hora de definir estratègies de futur
per a cada partit. És allà on el PP ha suportat els últims 20 anys
la seva gran força que li ha permès fer les dues majories absolutes
(1995 i 2003). Per tant, el PSOE, si vol algun dia guanyar el PP en
vots a tota l'Illa, ha de saber actuar en aquest àmbit perquè si no
seguirà tot igual. I què hi ha passat el 27 de maig?
Pel que fa a la participació, el 2003 va ser de 221.823 vots
vàlids, el 62'7% del cens, mentre que enguany ha estat de 226.977,
el 58'8%. Evidentment ha baixat, un 3'9%, una diferència que no fa
malbé l'anàlisi. Per altre costat, aquest vot «urbà» representa el
67'5% del vot municipal depositat a tot Mallorca. Del qual els
conservadors s'han duit (sense comptar els dels residents absents)
el 44% (99.918), el PSOE el 30% (69.725), el Bloc "i assimilats per
cada cas concret on no s'ha fet: PSM, EU-Verds i coalició
manacorina d'esquerra nacionalista- el 8'3% (18.952) i UM el 6'6%
(15.141).
En relació a fa quatre anys el PP manté pràcticament els
mateixos vots (en va fer 99.752), i en perd només 166; mentre que
el PSOE és el partit que experimenta major creixement, ja que en
suma 11.205, la qual cosa representa un increment del 19'1% en
relació a quatre anys abans, gràcies sobretot als 9.612 augmentats
a Palma, és a dir, que la capital segella el 86% de l'avanç total
dels socialistes en l'àmbit «urbà» de Mallorca. UM puja 1.883
sufragis, gràcies també al bon resultat a Palma ja que a la resta
de poblacions «urbanes» baixa o incrementa en xifres
insubstancials. El Bloc sofreix un sinistre total ja que passa de
34.432 a 18.952, és a dir, una pèrdua del 45% del vot, i el pitjor
de tot per a aquesta formació és que "al contrari del que diuen en
públic els seus dirigents- no es deu només a Palma perquè per tot
perd gran quantitat de suport. En aquest àmbit de vot «urbà» el
bipartidisme (PP+PSOE) s'incrementa, passant del 71'3% de fa quatre
anys al 74'7% d'ara. En relació al comportament d'aquest índex el
2003 l'augment relatiu actual és del 7'2%. Són dades rellevants,
aquestes, perquè indiquen clarament que a pesar del desastre del
Bloc i del manteniment amb tendència a la baixa del nacionalisme
d'UM, les opcions de concentrar vot és l'únic que poden fer els
partits petits per sobreviure perquè la pressió dels dos grans
s'incrementa elecció a elecció, a pesar que sovint pels reflexos en
superfície, escons, no se vol veure. Val a dir que fa 8 anys el
bipartidisme estava lleugerament per sobre del 65% en aquestes
zones «urbanes», preses en la seva totalitat, i que pel contrari
ara, a causa del fort increment experimentat, frega el 75%. Un
nivell de bipartidisme molt semblant a l'experimentat en el vot al
Consell, 75'4%, i al Parlament, 75'8%, per Mallorca; i un
creixement en consonància ja que el 2003 va ser del 70'8% i el 1999
del 67%, en el vot autonòmic (Consell i Parlament). La qual cosa
demostra el pes del vot «urbà» en el comportament del sufragi
general a tota l'Illa. A l'hora d'establir estratègies per al
futur, el PSOE hauria de saber llegir aquests resultats i no
deixar-se endur per símbols i fantasies, que els números no
enganen. Se la jugarà "i els petits també, és clar- en aquest àmbit
«urbà».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.