Son Espases i els paisatges agraris de Palma

Una altra cosa és la consideració cap al paisatge. Tot i que en general es valora la importància d'un entorn de qualitat per al propi habitatge, la societat no té una consciència clara de la importància de la preservació del paisatge. En aquest sentit és curiosa la tendència de la població a voler construir en el camp. Se cerquen els espais més valuosos: un pujol, un coster, una plana, un pinar..., per a construir-hi les impactants edificacions. Sembla com si el promotor valori el paisatge i es proposi fer-se'l seu construint-hi un habitatge que, a la vegada, el fa malbé. A Mallorca ha costat molt entendre la necessitat d'establir parcel·les mínimes i, tanmateix, l'obra il·legal no considera aquestes limitacions.

Tot això ho trec a col·lació quan veig que s'està discutint el que es farà amb els terrenys de Son Espases i es parla de fer-hi un parc periurbà. Els parcs «durs», fets amb ciment i asfalt, ja han demostrat a la nostra ciutat les seves limitacions. I els parcs «forestals», a l'estil de Bellver, tenen sentit a zones que històricament han estat un pinar o una garriga. Però en el cas de Son Espases i, en general, a tot l'entorn rural de Palma, no té gens de sentit continuar destruint els límits entre l'espai urbà i el sòl agrari. Com si, finalment, s'hagués de construir el cent per cent del terme municipal.

Per què no ens plantejam la preservació dels paisatges agraris de Palma? És ben segur que ens sortiria molt més econòmic i preservaria molt més la qualitat de l'entorn establir uns límits a l'edificació i als usos «periurbans» (zones de serveis, polígons, centres comercials...). A hores d'ara ja comença a ser urgent si volem preservar una part de la història de Palma establir una xarxa de «parcs agraris» o «espais d'interès agrari» que mantenguin els usos tradicionals del territori a la plana de Palma. En el ben entès que aquestes zones d'especial interès paisatgístic són zones «vives», és a dir: són espais en els quals hi ha gent dedins, que hi viu i que hi manté activitats econòmiques.

Palma hauria d'estar voltada per un cinturó d'explotacions agràries actives. I aquestes explotacions haurien de dedicar-se, entre altres coses, a la producció d'aliments de qualitat per a la població urbana. Hauríem de seguir el model de nombroses ciutats europees i americanes per a generar una xarxa que lligàs la producció local amb el consum alimentari de la població, sota l'objectiu de preservar la història, la cultura i el paisatge. A més a més, aquestes granges i possessions que mantenguessin l'activitat agrària i ramadera podrien complir funcions d'oci, educatives i d'investigació. Des d'aquesta òptica la gestió municipal té una importància essencial ja que és la que controla la xarxa de mercats, l'escorxador, el centre agroalimentari de Mercapalma, la gestió del territori i, en part, el control dels aliments que consumim.

Els pagesos que queden a Palma són tan importants com qualsevol monument històric de la ciutat. Evitar la seva desaparició hauria de ser un objectiu bàsic. I per mantenir aquesta activitat fa falta orientar les produccions cap a la qualitat i la integració en la gestió mediambiental, fa falta facilitar mitjans i tecnologies adequades, establir una xarxa comercial directa -sense intermediaris- que ajudi a millorar les rendes i, sobretot, fa falta deixar territori per als usos agraris.

Son Espases, si s'aconsegueix frenar el monstruós projecte que s'hi volia ubicar, hauria de recuperar l'activitat agrària, sota la tutela pública, i s'hauria de generar un espai obert a la població en general. Els espais cultivats, els arbres, l'hort, la gestió ecològica de l'aigua i els residus, la implantació d'un model energètic sostenible, els animals, les instal·lacions de preparació per a la comercialització i el corresponent punt de venda, podrien preservar un espai d'alt valor.