Aina Calvo

Tant Calvo com Antich s'afartaren d'explicar, als qui els volien escoltar, la raó de la caparrudesa que en realitat no era tal: si el PSOE cedia la batlia dos anys, un i mig, o un mes, tant se val, llançava un nítid missatge d'incapacitat, d'hipocresia, de cinisme i de no tenir la dignitat que ha de tenir un partit que vol ser de govern. I que el resultat de la cessió seria inexorable: d'aquí a quatre anys no podria demanar cara en alt el vot a aquells als quals s'havia promès que no se cediria. No era una promesa qualsevol, la que havia fet Calvo, i val a dir-ho: també Antich, perquè ateses les circumstàncies d'abans de les eleccions com de després era el nucli al voltant del qual se podia, o no, erigir una vertadera alternativa progressista per al futur a Palma. I a més, per la importància de la capital, que té el 50% del cens de Mallorca, complir la promesa â"estant a l'oposició o tenint la batliaâ" sobrepassava el caràcter local per esdevenir aposta fonamental per tenir esperances que el PSOE algun dia pugui apropar-se en vots al PP a tota l'illa. Malgrat l'evidència, les respostes que mereixia l'argumentació eren totes, o quasi, del mateix signe: que el que importava de veres era desallotjar el PP, com fos. Encara que fos a costa d'incomplir la paraula donada a Palma. Hagués estat un suïcidi total i absolut. A pesar de les moltes pressions, Calvo aguantà. I Antich amb ella. És el que pertocava fer. Per dues raons.

Una, per dignitat. Un partit que no és capaç d'aguantar-la, de mantenir aquest valor com a distintiu, és un partit abocat al fracàs permanent, encara que conjunturalment pugui tocar poder. El qual serà sempre, emperò i en el millor dels casos, un simple parèntesi entre llargs terminis de govern dels contraris. Si el PSOE hagués cedit la batlia, hauria estat una decisió indigna. No ha estat així: ha sabut mantenir la dignitat i això li dóna futur. La segona raó és d'estratègia política. Calvo va obtenir un 22% més de vots dels que quatre anys abans el PSOE havia recollit a la capital. Quedà a 3 escons i a 15.000 sufragis del PP. Amb o sense batlia, aquests resultats fan creïble que Calvo digui que és l'alternativa progressista al PP, a Palma. La diferència és poca i si sap aprofitar la gran il·lusió que generà entre les bases progressistes â"i no només del seu partitâ" té a l'abast guanyar les pròximes eleccions. Un somni impossible abans del 27 de maig i ara una possibilitat certa per al futur. Però sense haver mantengut la seva paraula, hauria seguit essent un somni totalment irrealitzable. En canvi, gràcies a la decisió presa, el PSOE pot tenir raonables esperances de créixer a Palma, i per tant també a Mallorca, i de situar-se en una posició tan bona com la millor que hagi tengut en el passat.

Res no és fàcil i el mandat de Calvo està subjecte a potencial inestabilitat â"a causa la situació interna d'UMâ" però tant si li deixen aguantar els quatre anys com si no, ha sembrat una llavor impossible d'arrabassar, gràcies a â"amb Antichâ" mantenir-se ferma en la dignitat.