Un estudi del Fòrum Econòmic Mundial pronostica que l'economia africana creixerà més del 6 per cent enguany. Això és un creixement més ràpid que l'any passat, i ben per davant del que tenim a Europa. Amb un creixement com aquest se suposa que, amb uns quants anys, es podria reduir la pobresa almenys en les grans ciutats africanes. El debat sobre què feim nosaltres per ajudar els africans a millorar el seu nivell de vida i per sortir del conflicte és continu, puntuat per declaracions de bona de part dels nostres polítics. Però l'informe del FEM, en el qual han col·laborat el Banc Mundial i el Banc pel Desenvolupament d'Àfrica, indica que les iniciatives polítiques no han servit per gairebé res. L'economia africana ha crescut perquè els preus de les matèries primeres que surten de les mines del continent han pujat i es mantenen alts.
Han entrat molts més doblers a Àfrica, o almenys als comptes dels governs africans, sobretot perquè els xinesos han comprat tants minerals per alimentar les seves fàbriques, i perquè tots hem importat aliments sense refinar en quantitats cada vegada més grans. És un creixement que continuarà només fins allà on durin els preus de les matèries primeres. Un cop aquesta caiguin, el creixement econòmic tornarà alla on era fa una anys, per terra. El repte, per tant, és com poden els africans aprofitar aquests doblers que els entren per assegurar-se un creixement sostenible, que continuï encara quan el preu de l'estany i l'urani i de la resta caiguin.
Caldria invertir en infraestructures, diu el FEM. Caldria
invertir en carreteres, escoles, hospitals, xarxes d'aigua i
electricitat.
Caldria acabar amb la corrupció. Vet aquí la trampa de la
globalització: l'increment en el comerç du creixement econòmic,
però no necessàriament la independència econòmica i el creixement
sostenible.