El vent de la història bufa (no sabem exactament des d'on, ni per què) i el món gira, i una conseqüència n'és que els diccionaris canvien i creixen. El Collins, per exemple, cèlebre diccionari anglès que ha arribat a la novena edició tot incorporant "quin remei, pensarà més d'un" tot un seguit de mots que són ensems efecte i causa d'aquells vents. Examinem-ho, perquè per nosaltres aquests canvis del lèxic d'una de les llengües veïnes també són indicis del futur que ens arribarà, més tard o més d'hora.

N'ha cridat l'atenció la incorporació "a aquesta nova edició del Collins" de l'acrònim wags (del tot intraduïble) que al·ludeix les esposes (wifes) i les al·lotes (girlfriends) dels afeccionats a la selecció anglesa de futbol, damnificades pel passat Mundial, i per tots els torneigs, passats i futurs, de l'esport majoritari, ara com ara. Com ho traduirem? (perquè pels nostres voltants els futbol també damnifica). Però hi ha moltes altres incorporacions al diccionari: hoodie (encaputxat: el personal aquest urbà, ja una tribu, que circula sempre amb la caperulla posada), muffin top (gran brioix: els munts de carn, humana, que escapen descarnadament d'una faldilla, o d'un calçons, estrets), Gitmo (Guantánamo, un contemporani dels camps de concentració, també dits llimbs judicials), size zero (els talla zero, els obsessius de la primesa), el trio carbon footprint, carbon offsetting i season creep (explicatius del canvi climàtic: la petjada i la compensació carbònica, i el lliscament de les estacions, que en substitueix l'antiga successió; també, en aquest tema, els canaries climate, clima de canaris, que per nosaltres són més aviat els conills d'Índies del clima, que som tots els humans, que ho experimentem sense voler i en sortim mal parats), celebutantes (celebutants: els hereus que esdevenen famosos, sobretot en la premsa del cor, o del fetge), man flu (grip del mascle: l'exagerada tendència, masculina, a exagerar els efectes del fred), man bag (deixant la handbag, la bossa de mà, per les dones), McMansion (un derivat del clàssic McJob, que va arribar als tribunals, perquè no va fer gens de gràcia als propietaris de la marca d'hamburgueses i voltants culinaris: la feina repetitiva, sense expectatives i mal pagada, per a la qual no es requereix cap formació; el mot McMansion anomena les cases on tot el mobiliari és de qualitat, diguem-ne, provisional; potser aquí ens tempti més dir-li casa-Ikea. I els calfreds que suposa pensar en l'aparició, en el futur, de la McLife: la vida McDonald's!), rendition (en lloc de surrender, rendició, per discutir sobre el terrorisme: un mot complicat, aquí i arreu), Londonistan (Londres com a base del terrorisme islàmic, traslladable, malauradament, a altres ciutats), vlog (vloc: els diaris, amb imatges, a la xarxa), blook (llibroc?: els blocs que han esdevingut llibres, i viceversa), mobcast (així mateix: la fusió del mòbil i els iPods), lamestream (el corrent secundari, dels mitjans de comunicació tradicionals, per oposició als mitjans digitals, que viuen en el mainstream, com els e-mails van substituir els s-mails, els correus cargol, de paper i de cartes, tan depauperats i extingits que ningú no en parla), body fascism (feixisme corporal, que limita la llibertat de les dones, no només de vestimenta, i que s'afegeix als feixismes tradicionals: el de sempre, el també negre dels islamistes radicals i el roig de Chaves i similars), camel toe (dit de camell, encara que es pot fer més precís: l'efecte visual creat en l'entrecuix d'una dona per uns calçons molt estrets, o l'equivalent del marcar paquet), cankle (turxell, potser, perquè cankle és la mescla de calf i ankle, turmell i panxell, aquesta zona de la cama que es fa especialment cridanera en les persones obeses), tanorèxia (just: l'obsessió per mantenir-se bronzejat, a despit dels inconvenients), whataboutery (queixisme?: el costum repetit, fins esdevenir molest, de culpar els altres de tots els mals), silver (com a infinitiu reflexiu: argentar-se, com a sinònim d'envellir), masstige (mastigi: la impressió, falsa, d'exclusivitat que s'obté de la compra d'objectes que estan a l'abast de tothom), preneed (precaldre, o abanscaldre: la dèria dels obstinats a avançar-se a totes les preocupacions, incrementant-les fins a l'infinit, per exemple la que pateixen els que tenen perfectament establerts els detalls del seu funeral...).

N'hi ha més, però aquestes serveixen com a prova que el llenguatge és viu i que flueix, i no sempre al nostre antull. I que hem de fer via si volem empaitar-ho...